Assenyala Zeldin:
«una bona conversa al llarg d'un dinar és una raresa, un art que
encara hem de desenvolupar». I potser té raó. Però adesiara
en surt alguna de conversa interessant.
Nadal, amb el seus
llargs i tediosos dinars, facilita les trobades familiars i, també,
les possibilitats d'enfilar xerrades interessants.
Certament haurem de
confessar que fàcil no ho és, moltes vegades les converses no
passen de l'anecdotari, a vegades ocurrent i d'altres de simple
defensa territorial personal; a tots ens agrada contar coses!.
Però alguna vegada
la conversa deriva cap a temes socials, on cada un hi diu la seva. Si
s'hi donen perspectives i coneixements diferents -no hi ha res més
empobridor que el pensament únic-, llavors pot resultar una conversa
que despert curiositat i ganes de saber més.
