Certament no hi
estem habituats a passar comptes de les nostres feines. Ens deixam
guiar per la intuïció (potser estaria bé que....), decidim i fem;
convençuts de que la nostra proposta és la bona. Passa a tots els
camps i nivells, exceptuant-ne, potser els treballs científics (puix
al no confirmar-se la hipòtesi obliga a trescar altres viaranys).
A Card.car no passem
comptes. Som com els pagesos vells que, conscients de la
improductivitat de la terra continuen treballant-hi amb l'excusa del
plaer, de fer quelcom o de fidelitat a l'herència rebuda.
Quan pica la
curiositat, hom enfoca i mira, analitza i en treu les seves
conclusions, sempre obertes al comentari contradictori.