No
recordo la persona ni la circumstància, però l'argumentació em va
convèncer. Argumentava tal persona oblidada que ningú pot estar
segur que no és lladre si no ha tengut mai l'oportunitat de robar.
Tan sols la persona que ha tengut oportunitat de posar mà al que no
és seu, amb l'absoluta certesa de que mai el podrien trobar, i no ho
ha fet, no ha robat, pot assegurar que no és un lladre.
Pel
cas que ens ocupa el concepte lladre és pot bescanviar per coherent,
honest, participatiu, fidel, demòcrata...i tots els altres conceptes que
s'hi vulguin afegir.
Normalment
ens fem el propi relat del què i del com som; i vivim en aquesta
còmoda bolla personal i relacional.
