Migrants

Va ser escoltant, amb sentiment i emoció, la xerrada que va fer el jesuïta i arquitecte Pau Vidal sobre el tema “Vides exiliades: refugiats avui” quan me'n vaig adonar que la família del meu padrí Guillem, també van ser migrants. Un migrants interns però migrants.

Primer se n'havien d'adonar de que a Son Roca no hi cabien tots, que la terra de la que disposaven no donava abastament per sustentar la família. Després havien de cercar un indret on anar, on s'hi oferissin unes mínimes possibilitats de millorar la situació en que vivien.

8 de setembre

Tal dia com avui, mentre la terra era terra i no simple solar especulatiu, quan les persones del terme podien viure, mal viure, conrant quarterades. Alguns, dins “lo seu”, en mitges quarterades i potser quartons que havien rebut d'herència o havien guanyat treballant de valent i fora son, aquí mateix o potser en uns magatzems de la llunyana Buenos Aires; i d'altres llogats a les diverses possessions que conformen o volten el terme.

Tal dia com avui, deia es produïa el canvi. Amos i llogaters agafant roba, ormejos i altres petites propietats, amb cura singular de no agafar-ne cap que fos de nombre, partien per cercar ventura en altres indrets.

Tot canvi implica una deixa i per tant un cert dol, i també renovada il·lusió i esperança, per la creença de que d'ara en endavant anirà un poc millor. Segurament en altres ocasions també era un alliberament, la possibilitat de desfer-se'n de situacions injustes i parcials.