Tot el que comença acaba diu la cançó
en una versió endolcida de la frase més contundent i ancestral que
ens regala la nostra llengua amb el “tot lo nat ha de morir”.
Amb gairebé set anys (28/09/2017) i unes set-centes paraules és desig de refredar la secció. No es vol fer un tancament definitiu, poden anar sorgint nous mots d'aquests que hem considerat “perduts”, però sense la publicació amb el ritme, la periodicitat aplicada fina ara.
Els motius són varis, d'una banda ja s'ha fet una feina de recordança dels vells mots -tema que, d'altra banda es podria anar allargant fins a replicar bona part del diccionari-. D'altra banda i tornant a la fraseologia, “mentre nuen no fan corda”, és a dir, quan es fa una cosa es deixa de fer-ne una altra.
La idea, crec haver esmentat el tema
altres vegades, es vella. En el meu cas arrela en una juguesca “vejam si tu
recordes haver sentit mai... “, en una excursió liderada pels
germans Domenge al popular barri “los d'Amunts” d'Alaró que es
va fer a principis dels anys vuitanta del segle passat. Ara mateix em
ve al cap aquella transcendent aportació de Maturana: Com
s'aprèn?, reflexionant, fent amb altres.
