L'aventura dels "Mots perduts"

 

Tot el que comença acaba diu la cançó en una versió endolcida de la frase més contundent i ancestral que ens regala la nostra llengua amb el “tot lo nat ha de morir”.

Amb gairebé set anys (28/09/2017) i unes set-centes paraules és desig de refredar la secció. No es vol fer un tancament definitiu, poden anar sorgint nous mots d'aquests que hem considerat “perduts”, però sense la publicació amb el ritme, la periodicitat aplicada fina ara.

Els motius són varis, d'una banda ja s'ha fet una feina de recordança dels vells mots -tema que, d'altra banda es podria anar allargant fins a replicar bona part del diccionari-. D'altra banda i tornant a la fraseologia, “mentre nuen no fan corda”, és a dir, quan es fa una cosa es deixa de fer-ne una altra.

La idea, crec haver esmentat el tema altres vegades, es vella. En el meu cas arrela en una juguesca “vejam si tu recordes haver sentit mai... “, en una excursió liderada pels germans Domenge al popular barri “los d'Amunts” d'Alaró que es va fer a principis dels anys vuitanta del segle passat. Ara mateix em ve al cap aquella transcendent aportació de Maturana: Com s'aprèn?, reflexionant, fent amb altres.

A l'hora de tancar un tema, de girar una fulla, sempre fem valoracions conscients o inconscients de l'experiència viscuda. D'aquesta potser se'n poden destacar diversos aspectes.

a- Des del meu punt de vista, una dels valors destacables és que ha resultat una secció, una feina compartida de card.cat. A l'entorn d'una vintena de persones hi han anat fent aportacions. De banda aspectes de sintonia, voldria remarcar aquest fet en un esperit del temps o moment històric que alguns anomenen narcisista, on cada un acostuma a alabar el que és propi o de persones properes i desprestigiar el que li és aliè.

b- La llengua evoluciona i alguns dels mots, abans habituals, es perden. A vegades es perden per manca d'utilitat, com en el cas dels llargs enfilalls de mots agrícoles relacionats amb la tracció animal. Altres pel desconeixement, desídia o simple invasió del nous mots d'altres llengües més potents (castellanismes, anglicismes...).

c- No es pot parlar d'una llista de “mots perduts”. Alguns mots resultaran vius o no en funció de l'edat, la família o el poble d'origen dels parlants. De fet les possibles llistes resultarien individualitzades, com ho és el vocabulari personal o les paraules que alguna vegada hem sentit i que no usam de forma habitual.

d- De banda els aspectes conceptuals hi ha el que podríem anomenar vessant estètic. Hi ha paraules que per la llargària, la textura, el so o l'origen ens impacten més que no les altres. Impacte que afecta la recordança.

e – Les experiències, qualsevol de les experiències viscudes, sempre modifica el pensar i el sentir. L'aventura del “mots perduts”, en cap cas es podria considerar, si més no per tots aquels que hi hem posat mans o suggeriments, una experiència intranscendent, insulsa o tancada.

Imatge de Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar. Album 1950-1959 (Català Roca/Ajuntament)