27 d’ag. 2011

Civisme local


No sabem com s'ha de fer. Però sabem que el“sistema tradicional” no aconsegueix cap tipus de millora; és així que, o be ens conformam amb el que hi ha o alguna cosa haurem d'intentar canviar.
Fem referència al civisme local, en sentit ampla. Però centrarem l'anàlisi en el civisme que volta els contenidors de fems que , potser, ens ha tocat en sort (?) tenir davant la finestra de la cuina.
Sí, ja sabem que a la reclamació formal que varem fer l'any passat se'ns va respondre que prest començaria la recollida selectiva porta a porta; confiam encara amb la paraula escrita del regidor per això, ara i aqui, no volem parlar de fems si no de civisme, del respecte singular a les normes generals, les que hem d'acatar (o canviar si no ens agraden) per viure en comunitat.
Dels veïns que deixen la brossa en els“nostres” contenidors s'en podrien fer quatre grups
a.- Els que respecten les normes. Una minoria molt minoritària. Porten la brossa en una borsa tancada, i ho fan de 19h a 22h.
b.- Els que respecten les altres normes però no l'horari. Porten les borses tancades quan els ve de gust i les dipositen en el contenidor.
c.- Els que porten una mica de tot, borses tancades, capses, herbatge...quan els convé, però ho deixen en el contenidor.
Val a dir que els grups b i c són l'ampla majoria. Es a dir, de respecte parcial a les normes. Segur que ningú ho fa amb mala voluntat, però en comptes de tenir l'olor del meló podrit i de les merdes de ca en l'àmbit particular del seu corral, generosament en van partícips a tots els vianants que passen pel carrer
d.- I després hi ha el darrer grup, també molt minoritari, els que, al no posar borsa en el poal, trabuquen tota la brutícia directament en el contenidors a qualsevol hora. I també aquells que, portin el que portin, no es molesten en obrir la tapadora del contenidor i ho deixa a terra, just a la vora o sobre l'acera. Potser per dificultats físiques (seria acceptable) o simplement per peresa (no es acceptable de cap de les maneres). Aquesta darrer grup, essent minoria, es el que deixa més petjada d'incivisme local
I aquesta situació i taxonomia es manté des de que es va iniciar la moda (o el negoci?) dels contenidors en determinats indrets (no consensuats ni definits percriteris públics). I com que no canvia, no millora, i tot malgrat els paperets aferrats en els contenidors, es considera que algú -qui correspongui- hauria de fer quelcom per incrementar el grau de civisme local.
El posicionament en relació als contenidors és solament un símptoma, podríem parlar també de merdes de ca, dels plats bruts que es deixaven sobre les taules a la darrera fira nocturna, de la brutícia dels carrer després d'un dia de festa, dels pixats del Pou Vell, o de la invasió de taules i cadires a la plaça... però la conclusió general es clara: si no s'incita i reconeix el civisme, aquest, per si sol, no millora. O millora de forma tan lenta que caldrà un parell de canvis generacionals per poder detectar el progrés.
Votam cada quatre anys, però, a més, que podriem fer?

22 d’ag. 2011

El tren


Ho he deixat refredar. No volia que els comentaris de les persones que han manifestat reiterades vegades que pensen de forma oposada a la meva manera de pensar em condicionàs a l'hora de parlar del tren. Però...
Ja se que el tern de Llevant costa molts de doblers (en tot cas no més que alguns quilòmetres d'autopista a qualsevol racó de l'Estat)
Ja se que en època de crisis tothom s'han d'estrènyer la corretja (en tot cas hi ha moltes maneres d'estrènyer-se la corretja i si el tren ja tenia una partida pressupostària assignada des de Madrid, no sé que hem d'estrènyer).
Potser, al manco al principi serà un servei deficitari (però no més que altres serveis)

En tot cas, hi ha tres raons -o més- que m'han empès a demanar varies vegades -a força de caminar- el retorn del tren i que mantenen encara viu aquest esperit
Una des de la perspectiva de la sostenibilitat. Si aixecam una mica la vista i ens feim amunt fins a intuir el perfil de la costa, ens n'adonarem que aquesta Illa ja no pot suportar l'increment persistent de cotxes esdevingut en aquests darrers trenta anys. Increment lògic derivat tant de l'increment de població com del poder adquisitiu. Simplement no hi caben. Físicament no hi ha més espai. (No recordo on vaig llegir que si tots ens poséssim d'acord i sortíssim el mateix dia i hora, els metres de cotxe afilerats serien més llargs que no els metres de carretera existents)
Per això cal potenciar i desenvolupar el transport públic, bus i tren. No hi ha volta de fulla
Des d'aquesta perspectiva tampoc no té cap sentit deixar una obra a mitges. Es tudar totalment els doblers invertits!
Una altra perspectiva és més personal. Per què els habitants de la zona de Llevant no haurien de tenir els mateixos drets que els altres?
Si els de Palma, Vega de Tera o Sa Pobla, per citar uns noms, tenen la possibilitat de desplaçar-se en tren, per què no n'hauríem de tenir nosaltres?. Els d'aquí també pagam els impostos que ens corresponen, o no?.
I la tercera, lligada a la primera, és turística. Ens agradi o no vivim del monocultiu del turisme. Si els preus de cada dia son més semblants als del país d'origen, també ho han de ser els serveis; des del transport, a la neteja i a l'hospitalitat.
Potser ara mateix hi ha motius polítics inconfessables (el motiu “manca de doblers” fa pudor d'excusa), però tanmateix, un dia o altre, s'hauran de reiniciar les obres.   

19 d’ag. 2011

L'ull que tot ho veu


Ves per on, quan entrava en determinats programes d'Internet em sortia una finestra publicitària. Res d'anormal. Tots sabem que la publicitat és una eina que ajuda a les empreses a ser presents i, potser, a guanyar més doblers dels que, en principi havien previst.
Per això tots hem de sofrir l'incessant bombardeig publicitari (cartells, tanques, premsa, tv, internet...) Es part del joc, no hi podem fer res...mes que triar si volem seguir els consells i deixa'ns entabanar en comptes d'atendre les necessitats reals

He de confessar certa sorpresa, quan a la pertinent finestra publicitària hi apareixien títols de llibres d'un autor que havia consultat feia poc (ja sabeu, Google, Wikipedia, cases de venda virtual...). Ostres quina casualitat, vaig pensar, es deu haver posat de moda.
I així ho vaig deixar córrer.
Fins que avui, prenent el cafetó matiner, mirava les lletres grosses del diari i la vista s'ha deturat en un article de Luis del Val “El Gran Hermano en Intenet” (Ultima Hora del 19/08. Pàg. 4).
Després d'una lectura en diagonal de l'article, m'han entrat els dubtes...
L'oferta dels títols de l'autor consultat era casualitat o una mica de puu per si m'enganxava a l'ham?
Deu ser ver que des de la distància es controlen les entrades als diversos portals?
¿Què a les finestres de publicitat hi apareixen, també i de banda temes generals, productes derivats dels nostres interessos manifestats de forma prèvia?
Si es així, des del moment que et connectes a Internet (cosa que molts fem varies vegades cada dia) es com si anassis gairebé despullat. Una casa comercial de no se on, pot saber els interessos de qualsevol persona “d'aquesta vall ignorada i monòtona”. Idò!
Si les parets són transparents llavors cobra importància:
      Conèixer els límits, fins on poden arribar els altres
      Tenir molts clars els valors que et mouen
      La coherència entre aquests valors i l'acció
Decididament no crec en les casualitats. Ens certa manera ens podem sentir vigilats. Haurem d'aprendre a sortejat el bombardeig publicitari. Tot un repte!