El tren

Ho he deixat refredar. No volia que els comentaris de les persones que han manifestat reiterades vegades que pensen de forma oposada a la meva manera de pensar em condicionàs a l'hora de parlar del tren. Però...

Ja se que el tern de Llevant costa molts de doblers (en tot cas no més que alguns quilòmetres d'autopista a qualsevol racó de l'Estat)

Ja se que en època de crisis tothom s'han d'estrènyer la corretja (en tot cas hi ha moltes maneres d'estrènyer-se la corretja i si el tren ja tenia una partida pressupostària assignada des de Madrid, no sé que hem d'estrènyer).

Potser, al manco al principi serà un servei deficitari (però no més que altres serveis)

En tot cas, hi ha tres raons -o més- que m'han empès a demanar varies vegades -a força de caminar- el retorn del tren i que mantenen encara viu aquest esperit

Una des de la perspectiva de la sostenibilitat. Si aixecam una mica la vista i ens feim amunt fins a intuir el perfil de la costa, ens n'adonarem que aquesta Illa ja no pot suportar l'increment persistent de cotxes esdevingut en aquests darrers trenta anys. Increment lògic derivat tant de l'increment de població com del poder adquisitiu. Simplement no hi caben. Físicament no hi ha més espai. (No recordo on vaig llegir que si tots ens poséssim d'acord i sortíssim el mateix dia i hora, els metres de cotxe afilerats serien més llargs que no els metres de carretera existents)

Per això cal potenciar i desenvolupar el transport públic, bus i tren. No hi ha volta de fulla

Des d'aquesta perspectiva tampoc no té cap sentit deixar una obra a mitges. Es tudar totalment els doblers invertits!

Una altra perspectiva és més personal. Per què els habitants de la zona de Llevant no haurien de tenir els mateixos drets que els altres?

Si els de Palma, Vega de Tera o Sa Pobla, per citar uns noms, tenen la possibilitat de desplaçar-se en tren, per què no n'hauríem de tenir nosaltres?. Els d'aquí també pagam els impostos que ens corresponen, o no?.

I la tercera, lligada a la primera, és turística. Ens agradi o no vivim del monocultiu del turisme. Si els preus de cada dia son més semblants als del país d'origen, també ho han de ser els serveis; des del transport, a la neteja i a l'hospitalitat.

Potser ara mateix hi ha motius polítics inconfessables (el motiu “manca de doblers” fa pudor d'excusa), però tanmateix, un dia o altre, s'hauran de reiniciar les obres.