12 d’oct. 2019

Després de l'aniversari


Ha passat un any i pocs dies. Un any d'ençà de la torrentada dels 13 morts i del broll de voluntaris i solidaritat. De moment i a l'espera d'altres canvis (sembla que, si més no, des de l'Ajuntament i potser altres àmbits, s'està treballant el tema) contínua vigent l'encertada imatge que féu Miquel Rosselló per a la portada de Flor de Card (Octubre, 1973). Com si la silueta del poble flotàs, persistent, sobre l'aigua del torrent que arrastra les fustes amb els anys 1943, 1973 i a les que, avui, hauríem d'afegir altres fustes amb els números 1982, 1985, 1989, 2007 i una de grossa, molt grossa amb el 2018.
De banda els actes institucionals programats (vegeu l'Especial “Un any de la torrentada” a card.cat) la premsa i la televisió de Palma, i també d'altres indrets, se n'han fet important ressò de l'aniversari del desastre; en general i fins on hem pogut copsar, entre un to sentimental i d'inevitable acceptació (no es podria preveure, tothom va respondre...) i de recordança als difunts, però també de reconeixement als voluntaris i a la força de regeneració del conjunt de les persones afectades.

18 de set. 2019

Migrants


Va ser escoltant, amb sentiment i emoció, la xerrada que va fer el jesuïta i arquitecte Pau Vidal sobre el tema “Vides exiliades: refugiats avui” quan me'n vaig adonar que la família del meu padrí Guillem, també van ser migrants. Un migrants interns però migrants.
Primer se n'havien d'adonar de que a Son Roca no hi cabien tots, que la terra de la que disposaven no donava abastament per sustentar la família. Després havien de cercar un indret on anar, on s'hi oferissin unes mínimes possibilitats de millorar la situació en que vivien.

7 de set. 2019

8 de setembre


Tal dia com avui, mentre la terra era terra i no simple solar especulatiu, quan les persones del terme podien viure, mal viure, conrant quarterades. Alguns, dins “lo seu”, en mitges quarterades i potser quartons que havien rebut d'herència o havien guanyat treballant de valent i fora son, aquí mateix o potser en uns magatzems de la llunyana Buenos Aires; i d'altres llogats a les diverses possessions que conformen o volten el terme.
Tal dia com avui, deia es produïa el canvi. Amos i llogaters agafant roba, ormejos i altres petites propietats, amb cura singular de no agafar-ne cap que fos de nombre, partien per cercar ventura en altres indrets.
Tot canvi implica una deixa i per tant un cert dol, i també renovada il·lusió i esperança, per la creença de que d'ara en endavant anirà un poc millor. Segurament en altres ocasions també era un alliberament, la possibilitat de desfer-se'n de situacions injustes i parcials.

9 d’ag. 2019

Gorg


Un atemptat al patrimoni natural, històric i social del municipi?.
Segurament és una pregunta sense resposta. Les necessitats de les persones, els valors i la sensibilitat van canviant amb el temps.
Segons com es miri és la transformació d'una baga que en lliga amb el passat.
El Gorg de ses Planes de la meva infantesa ja és recreació mental. Aquell indret humit ple de vida és simplement record o potser incerta contarella d'home vell.
Aquell petit bassal amb les piques de rentar plenes d'aigua que facilitaven la beguda a les bísties assedegades. Bassal voltat de canyes, boga i altres herbes arrelades en el banyat i que podia agombolar serps i tortugues d'aigua, granots, mosques i altres insectes d'aigua i, potser, alguna anguila... Un canyar que servia d'amagatall a les fugisseres polles d'aigua.

5 de jul. 2019

Llengua


No en tenc dades precises, és, idò, una simple intuïció. Al constatar-la amb les darreres denúncies per discriminació de la nostra llengua, i també pel que es sent parlar caminant, tant per Sant Llorenç com per altres indrets -de fet ja es donen crits d'alerta sobre la pèrdua de l'ús social de la llengua en els patis de les escoles-, tal intuïció es converteix en creença.

Diria que des del “a por ellos” o potser des d'abans, s'ha desacomplexat la manca de respecte, la imposició d'un inacceptable i descarat supremacisme de la llengua castellana.
Ve de vell, de molt abans del 78. Abans s'imposava a una població amb termes generals analfabeta per allò de “Por un imperio hacia Dios” i ara la imposició arrela en la incultura, en el desconeixe-ment i trepitja la ciència.

29 de juny 2019

Canvi d'actituds i valors


Potser en segui un dels efectes col·laterals de la pàgina “Fotografies antigues de Sant Llorenç des Cardassar” l'enfoc més detallat i meticulós d'algunes de les imatges que ens van apareixent, que van passant diàriament, de forma constant, davant els nostres ulls.
Imatges que, d'altra banda poden suggerir idees, reflexions o recreacions d'experiències viscudes. En definitiva una tasca didàctica marginal en el sentit que defuig dels objectius primigenis de la pàgina.

22 d’abr. 2019

El judes de Coripe


Tanta sort!. A diferència del poble sevillà de Coripe no vàrem disposar de cap il·luminat que proposàs allò de “anar a matar jueus” com a festa d'Interès Turístic Nacional.
Perquè no digueu, això de declarar per votació entre un grup de pares un “judes”, per després fer-ne befa i afusellar-lo mentre els espectadors, veïns del poble, fan alulea, tant en la forma com en el fons, no sigui, avui ridícul i desafortunat.
Com si la raó i la justícia es pogués imposar per majoria simple!. Com si simular l'afusellament d'una persona fos una festa!.

6 de març 2019

Una generació


Cinquanta anys, una generació amb singulars circumstàncies ha resultat necessària per passar dels “putes forasters!” als “putes moros!”.

Que ningú s'ofengui, però no es necessari trescar gaire per adonar-se'n que, en part, els llorencins som una mica racistes i misògins. Basta una volteta per qualsevol dels cafès o per una reunió de més de cinc persones i escoltar. O també enfocar el comportament d'alguns dels membres d'aquesta anomenada família nostra (o deu ser famíglia?).

30 de gen. 2019

Previsible

Resignació i conformitat és, sens dubte, un dels missatges recurrents i cardinals de la cultura del catolicisme arrelat que ens ha tocat viure. El “Tot te compostura en aquest mon, fóra la mort” de les rondalles o el socorregut i contundent “Qui o es conforma és perquè no vol” ens resulten missatges evidents de l'acceptació de tot el que ens pugui arribar.
Recordar aquest esperit conformista ens pot ajudar a entendre algunes de les postures i reaccions derivades, ara passats els tres mesos, del desastre natural del 9 d'octubre.