Després de l'aniversari

Ha passat un any i pocs dies. Un any d'ençà de la torrentada dels 13 morts i del broll de voluntaris i solidaritat. De moment i a l'espera d'altres canvis (sembla que, si més no, des de l'Ajuntament i potser altres àmbits, s'està treballant el tema) contínua vigent l'encertada imatge que féu Miquel Rosselló per a la portada de Flor de Card (Octubre, 1973). Com si la silueta del poble flotàs, persistent, sobre l'aigua del torrent que arrastra les fustes amb els anys 1943, 1973 i a les que, avui, hauríem d'afegir altres fustes amb els números 1982, 1985, 1989, 2007 i una de grossa, molt grossa amb el 2018.

De banda els actes institucionals programats (vegeu l'Especial “Un any de la torrentada” a card.cat) la premsa i la televisió de Palma, i també d'altres indrets, se n'han fet important ressò de l'aniversari del desastre; en general i fins on hem pogut copsar, entre un to sentimental i d'inevitable acceptació (no es podria preveure, tothom va respondre...) i de recordança als difunts, però també de reconeixement als voluntaris i a la força de regeneració del conjunt de les persones afectades.

Des de la consciència que a l'anar contracorrent sempre implica el cop de topalls imprevistos, permeteu-me sortir d'aquesta línia habitual i acostumada per estendre la mirada vers els fets d'una manera, sempre respectuosa, però una mica més crítica.

Al meu entendre, de la torrentada del 2018 se'n poden destacar, entre altres, tres aspectes cardinals: la forta i continuada intensitat de la pluja generalitzada i especialment a l'embut recol·lector d'Alpara; la força inesperada dels voluntaris que de forma altruista s'abocaren, des de diversos posicionaments, a l'ajuda dels afectats; i finalment, i també, una inesperada llosa de silenci.

De tots aquest aspectes se'n fa ressò la publicació “Sa torrentada”, de la mateixa manera que mostra: que qualsevol desastre d'aquesta magnitud deixa petjada, no passa mai debades; que les respostes institucionals, malgrat la complexitat organitzativa i de coordinació, foren les esperades, les que habitualment es donen; que de banda, els difunts, hi va haver moltes persones que varen passar per lloc estret; que la premsa se'n va fer ampli ressò de tot el que passà; i també que les solucions tècniques i de prevenció d'altres possibles torrentades passa, fonamentalment, per no ocupar l'espai fluvial i deixar lloc de pas a l'aigua de la torrentera, aspecte que, amb bona mesura, topa amb el model urbanístic vigent.

Ara i aquí voldria insistir, altra vegada en la llosa del silenci. Un silenci que sembla, si mes no curiós i que, segurament es teixeix amb múltiples ordits que van des de les filies ideològiques i familiars, a la comoditat i la peresa passant pel recalcitrant individualisme o altres condicionants incerts.

Cert és que en l'acció directe, en l'atenció als fets i víctimes, la presència dels membres del Govern i de l'autoritat formal va resultar inequívoca i decidida. També en els moment en que, en roda de premsa, s'informà de forma conjunta de les ajudes que rebrien les persones afectades.

Passat el temps resten, però, tota una sèrie d'interrogants als quals, bona part dels ciutadans, no sabem trobar respostes, qüestions que encara resten obertes.

Es conegut que els interrogants sense resposta originen rumorologia i desinformació, per això, si no és que existeix un volgut intent d'aplicació d'un nou “despotisme electoral” (on entre votació i votació s'aplica allò del “govern per al poble, però sense el poble”) convendria, tal vegada, clarificar:

-¿Sobre quina base científica es va decidir la “reconstrucció” del torrent si sabem que aquest havia resultat insuficient?. En la mateixa línia de reconstrucció, ¿quin motius fonamenten la reconstrucció de parets formigonades en comptes de les tradicionals parets seques?, ¿per què en alguns indrets s'ha atalussat i en altres s'ha fet nova paret?, ¿per què en alguns indrets s'ha desviat i en altres no?, ¿per què s'ha aplicat el “no mirar/ves fent” en relació als 5 metres per banda de servitud?

-S'han reconstruït diversos ponts, però alguns d'ells d'amplada aparentment insuficient ja que les baranes entren/entraven a l'amplària del camí. ¿Qui paga les errades de planificació o seguiment?.

-¿Els responsables de carreteres, s'han platejat la funció dels ponts en casos de torrentada? ¿Fan comptes posar-hi remei?

Se sap que l'Ajuntament està treballant en un canvi de Normes Subsidiàries, amb tot i amb això hi ha moltes cases construïdes en zona inundable. ¿S'ha pensat amb alguna solució o alternativa? ¿Per què no explica l'Ajuntament els seus objectius i les passes que va fent?.

De moment sembla que ningú ha assumit responsabilitats però---

-Si a les 16:30 es desferma la turmenta, si a les 18:30 un funcionari de Protecció Civil ja sabia que el torrent anava desbordat i a les 18:40 la Policia Municipal ja sap que l'aigua entra en la seva oficina ¿per què fins a les 19:30 no es tallen les carreteres? (Suposadament les defuncions s'esdevenen entre les 18:30 i les 19:15). ¿Des de llavors ençà quines decisions estructurals -de banda les alarmes d'Aemet i la prohibició d'estacionament- i en relació a la prevenció, a nivell global, s'han pres?.

-A quines raons s'atén l'espès silenci, tant institucional com social? Al marge de rodes de premsa limitades i controlades ¿per què l'Ajuntament, el Govern, el Consell...no expliquen, de forma clara les passes que van fent, en relació a la prevenció i control de perills en casos de desastres naturals?.

D'altra banda, on arrela el silenci de la societat civil?. On son els col·lectius locals i els universitaris?.

Passat un any, resten moltes preguntes sense resposta, massa qüestions obertes. Totes les mirades són esbiaixades, la meva també, potser massa.

I amb aquest comentari, després de les "qüestions obertes" a card.cat i de la participació en el llibre, m'agradarà girar fulla al tema Torrentada, 2018. Des del convenciment que, com recorda Maturana, tanmateix cada cada persona sempre és allà on vol ser i fa el que vol fer, hem d'assumir les nostres responsabilitats; n'hi ha que tenen, perquè així ho van triar, la responsabilitat de vetllar per la seguretat del conjunt dels ciutadans. Seu és el joc.
.