La producció bloguera
resta gairebé paralitzada. L'andoiar substitueix el reflexionar i
posar en ordre, de forma escrita. els pensaments. L'“escriure és
viure” de l'admirat Sampedro es deixa a la calaixera del temes
pendents. Com en altres moments de crisi personal em refugio a
l'amagatall de la immensitat: movent terra, anant de tomatigueres o
ullastres, passejant...
Al indagar sobre
motivacions d'aquesta abúlia el primer que apareix n'és l'edat i
els nombrosos “es què...”. Segurament una cortina de fum. Els
humans som especialistes en crear murades de protecció personal per
justificar tot el que volem justificar.
Es tracta de trescar
l'interior, d'indagar.