Dues voltes al cas "el Mallorquí"

Assenyalà el biòleg Humberto Maturana:  “Naixem primats bípedes genèticament Homo sapiens-amans però ens fem humans Homo sapiens-amans amans, vivint en un àmbit humà”

Aquesta idea de contundent abast humanístic i relacional és compartit per altres científics, tant investigadors de la conducta humana com de l'evolució del cervell.

Jugar d'aficionat

De forma conscient, ja sabem que el cervell en fa de les seves, justifico la intervenció sobre tres records.

Un que arrela en els inicis de “Flor de Card”. En la seva primera època, potser per inseguretats personals, potser perquè encetàvem el que en podríem dir “tasca compartida” després dels llargs anys de direcció única propiciada per la Dictadura volguérem indagar la seva utilitat i transcendència demanant opinió a persones que aleshores ens semblaven i consideràvem referents.

Algunes vegades aquestes opinions es reduïren a la contesta a una enquesta dissenyada de forma prèvia, alguns hi afegiren comentaris d'ampliació. Altres vegades l'enquesta derivà en converses més o manco profundes. En una d'aquestes converses, l'amic Antoni Galmés, que amb els anus s'havia de convertir en referent de l'hematologia balear, assenyalà -no sabria dir ara mateix si ell ho recorda, però jo ho tenc ben present- que un dels avantatges era que en una revista local hi podien participar persones i escrits que difícilment tendrien ocasió de fer-se presents o ressò en mitjans d'abast més ampli.

AL44 El nom de les persones

Malgrat el desig de tancar l'anecdotari, van sorgint nous temes. El d'avui és una proposta indirecta de n'Antoni Font que, segons sembla, està indagant el tema de les germanes de la seva padrina “Busca”. Van ser set germanes i segons conta la tradició, i en aquest cas és ver, la setena gaudeix de l'habilitat de curar el mal de panxa.

Qui va destapar la curiositat de n'Antoni va ser Miquel Font -actualment regidor de Cultura- que fa recerca sobre l'origen de les persones carrioneres. Resulta que, si més no, una branca dels Font llorencins arrela a Son Carrió. Un dels Font es va casar amb una llorencina, la major de les germanes “Busca”. Va ser així, amb aquests rebots, que va sorgir el tema dels noms de les persones.

AL43 Apèndix. Classes socials (i llenguatge)

Un dels buits singulars que es detecta una vegada tancat el tema de l'anecdotari fa referència a les classes socials existents en aquella amalgama llorencina, ara, aparentment igualitària.

Parlar de classes socials, a nivell local pot semblar atrevit, entre altres coses perquè mai no és donen situacions pures i netes; com s'ha dit altres vegades tot és mestall..

Així mateix, al meu entendre, és donen evidències clares. A diferència del que es pot detectar en altres pobles veïnats, a la vila no hi ha “casals senyorials”, aquelles cases d'estada permanent o temporal dels grans terratinents..