AL32-Besamans

 -Ja has anat a besamans al blonco Biel?, amb els anys es convertí en un -Has anat a veure el tio Biel?, però el sentit era el mateix mostrar submissió i respecte per conservar en bon estat les relacions familiars tradicionals.

Era costum repetir l'itinerari a les festes rellevants, Nadal i Pasqua. . En aquestes darreres s'establia, a més, un intercanvi al tast de panades i rubiols. -”Oh, són molts brévols” o “La pasta és molt encertada!”. Reconeixement formal que, generalment, comportava un comentari ulterior en cercles de parella -”Però, a jo, m'agraden més ses nostres!.

Aquests darrer afegit és un dels casos on els costums, la cultura popular, es veu confirmada per la ciència: ens enamoram del que tenim, del que consideram nostre.

AL31-Es Centro

 

Els records de la infantesa resulten com flòbies que es fan fonent a l'hora de tocar la concreció. Si no vaig errat allà hi feren el refresc de la primera missa del capellà en Pep de Son Pont. També la recotrd a manera de sala obscura amb un cadafal tancat misteriós que segons deia l'escolà major era una cambre de fer cinema...i poca cosa més.

Però es veu que es Centro va ser molts d'anys un lloc de trobada per a les Filles de Maria i també sala polivalent on fer-hi, entre altres coses, representacions teatrals.

Aquella relativa infrautilització es va modificar amb l'arribada del nou rector, don Llorenç Perelló el 1960.

El Concili Vatica II (1962-1965) va introduir nous vents a l'Església, però les transformacions socials sempre son lentes i, don Llorenç, sembla que no era d'aquells que s'apunten a les noves modes i costums i seguí amb el seu tarannà tradicional i preconciliar.