Qui va destapar la curiositat de n'Antoni va ser Miquel Font -actualment regidor de Cultura- que fa recerca sobre l'origen de les persones carrioneres. Resulta que, si més no, una branca dels Font llorencins arrela a Son Carrió. Un dels Font es va casar amb una llorencina, la major de les germanes “Busca”. Va ser així, amb aquests rebots, que va sorgir el tema dels noms de les persones.
S'haurà de tornar recórrer a la imaginació. Des de finals dels anys setanta del segle passat, tothom posa, i sense atendre a regles, el nom que considera convenient als seus fills. A vegades cercant la bellesa, altres certa tradició, noms curts...Cada anys la premsa acostuma a fer-se ressò dels noms més habituals. A tall d'exemple, segons dades dels nounats de l'any 2020 Martina, Emma y Lucía van ser els noms més repetit per a les nines i Marc, Leo i Hugo en el cas dels nins.
D'altra banda la forta immigració ha propiciat l'aparició de noms, abans mai sospitats. Deriven d'altres cultures i costums. A la gent gran encara ens resulta una mica sorprenent tant l'aparició de noms que ens semblen estrambòtics, per exemple que a una al·lota li diguin “One”, un en anglès, o la proliferació dels “Leo”, tal com Messi.
Però abans de finals dels anys setanta i al llarg de molts de segles, en el nostre entorn, s'havia seguit una estructura rígida a l'hora de posar nom als nounats.
Un detall, qui paria era la dona, però qui registrava el nom acostumava a ser l'home i això, a vegades i per qüestió de detalls en els noms compostos, podria provocar friccions relacionals entre la parella.
Aquell, ara obsolet ordre rígid, tenia però els seus avantatges, amb el nom i el cognom (i, a vegades el malnom encara que l'adopció de malnoms no sigui rígida i certament un tant caòtica) es podien seguir les arrels familiars de cada un dels veïnats.
L'odre a l'hora de posar nom, tant pels nins com per a les nines era el mateix. El primer fill o filla, rebia el noms dels padrins paterns. El segon el nom dels padrins materns. El tercer el nom del pare o la mare.
Si n'hi havia més -com en el cas de les set “Busques”- es recorria als germans o germanes del pare i després als germans o germanes de la mare. Si aquests no bastaven s'havia de recórrer als germans dels padrins i en darrer terme als seus fills o cosins dels nous pares. Sempre seguint l'ordre cronològic i l'alternança pare, mare,
Aquest costum rígid es podia alterar en cas de defunció d'un infant. Llavors normalment es repetia el nom que s'havia perdut.
Suposem un cas hipotètic. En Jordi Son Roca i na Bel de sa Murtera tenen tres fills, en Guillem, na Bàrbara i en Joan. D'altra banda n'Antoni i na Catalina de Son Pont, tenen n'Antoni, na Catalina, en Pep, en Joan, n'Aina...
Per qüestions d'edat i atzar en Guillem i na Catalina, un fill de cada una de les famílies esmentades, es coneixen, s'agraden i decideixen festejar i casar-se. En cas de tenir fills:
El primer pagaria el nom del padri o padrina paterns, si fos nina seria Bel.
El segon si fos nina pagaria el nom de la padrina materna, i si fos nin del padrí patern, Jordi
El tercer, si fos nina, pagaria el nom de la padrina materna, és a dir Catalina
El quart, segons fos nin o nina aniria a una banda o altra. Si fos nina, al haver usat el nom de la padrines i de la mare, s'hauria de recórrer a les germanes de l'espòs, en aquest cas Bàrbara.
El cinquè, si fos nin usaria el nom del padrí matern, és a dir Antoni
El següent, en cas de ser nin, usats els padrins, li posarien el nom del pare, Guillem
I així seguirien als familiars més propers, primer de la branca de l'home i seguidament de la branca de la dona.
Informacions. Antoni Pasqual, Catalina de sa Torre i records propis
Imatge de Fotos antigues de Sant llorenç des Cardassar. Arxiu fam. Bar Nou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada