Gorg

Un atemptat al patrimoni natural, històric i social del municipi?.

Segurament és una pregunta sense resposta. Les necessitats de les persones, els valors i la sensibilitat van canviant amb el temps.

Segons com es miri és la transformació d'una baga que en lliga amb el passat.

El Gorg de ses Planes de la meva infantesa ja és recreació mental. Aquell indret humit ple de vida és simplement record o potser incerta contarella d'home vell.

Aquell petit bassal amb les piques de rentar plenes d'aigua que facilitaven la beguda a les bísties assedegades. Bassal voltat de canyes, boga i altres herbes arrelades en el banyat i que podia agombolar serps i tortugues d'aigua, granots, mosques i altres insectes d'aigua i, potser, alguna anguila... Un canyar que servia d'amagatall a les fugisseres polles d'aigua.

Amb els vells pollancres -encara hi son!- que donaven seguretat i ombra als diversos esbarts d'ocells abans de tirar-se en picat a beure o a refrescar-se i netejar-se les plomes.

Bassal que també, en èpoques de sequera facilitava aigua a qui en volgués. La podia traginar en un botot sobre la sola del carro, ben tapat amb tap de figuera i tela de camisa vella per aprofitar totes els petits glops possibles; o també en insegures portadores que, a cada clot del camí, sanglotaven part de la càrrega... o altre tipus de bidons.

El renou de l'aigua contínua que juntament amb les ombres del vells pollancres i la verda vegetació donava sensació de frescor...

Bona part d'aquest tot ja és història. Resten els pollancres, el so de les persistents cigales i el sorollet del rajolí d'aigua que bota entre encimentats i pedres.

Segurament romandrà el nom “Gorg de ses Planes”, sense gorg. Com hi ha “Sa costa des pi d'en Salero”, sense pi i sense que en Salero ja hi disposi de propietat. Resta el nom del que va ser però s'haurà perdut l'objecte!.

Es el que ha decidit Recursos Hídrics amb la seva resposta dura i formigonada a la torrentera després de la torrentada. S'ha desfet el petit pont que hi havia, que en moment de crescuda incontrolada del torrent deixava passar l'aigua pel damunt i n'han fet un de nou amb més pas d'aigua, però que estreny el camí, barrant tot possible pas d'accés a l'aigua.

S'ha acabat el gorg.

Es desfà i fa sense explicar res als usuaris, sense exposar raons.

Segurament fan la seva feina. Molts consideram que tal feina s'hagués pogut fer de moltes altres maneres. Aparentment no es té en consideració ni el patrimoni natural ni l'històric.

El desconeixement porta a la incredulitat.

El DCVB mostra:

GORG (ant. escrit també gorch o gorc). m.
|| 1. Clot pregon en el llit d'un riu o torrent, on l'aigua s'entolla o alenteix el seu curs, sia formant remolí (Ribagorça, Segarra, Val.), sia encalmant-s'hi (Empordà, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Mall.)