7 de set. 2019

8 de setembre


Tal dia com avui, mentre la terra era terra i no simple solar especulatiu, quan les persones del terme podien viure, mal viure, conrant quarterades. Alguns, dins “lo seu”, en mitges quarterades i potser quartons que havien rebut d'herència o havien guanyat treballant de valent i fora son, aquí mateix o potser en uns magatzems de la llunyana Buenos Aires; i d'altres llogats a les diverses possessions que conformen o volten el terme.
Tal dia com avui, deia es produïa el canvi. Amos i llogaters agafant roba, ormejos i altres petites propietats, amb cura singular de no agafar-ne cap que fos de nombre, partien per cercar ventura en altres indrets.
Tot canvi implica una deixa i per tant un cert dol, i també renovada il·lusió i esperança, per la creença de que d'ara en endavant anirà un poc millor. Segurament en altres ocasions també era un alliberament, la possibilitat de desfer-se'n de situacions injustes i parcials.
No per tot es menjava de la mateixa manera, ni s'havia de fer la mateixa feina, en alguns casos el canvi “per la Mare de Déu!” era una fuita sense haver de quedar malament, sense esqueix unilateral de contracte verbal.

M'ho contava ahir en Jaume, en algunes possessions amos i missatges menjaven separats, en altres compartien taula i plat. Compartir plat, no implicava, però igualtat i germanor, les sopes de llet que hi havia a l'indret de l'amo acostumaven a ser més dolces que les no les altres. Amb d'ulls d'ara un mesquinesa, però aleshores... Aleshores el que no era de producció pròpia i s'havia de comprar era preuat, “si vols sucre n'hauries de dur!”.
Recordar el vuit de setembre com a data de trasllat, de mudança, i en alguns casos fins i tot de transformació és, ara mateix, contarella de padrins. Sembla tot tant llunyà!.

L'evolució i el canvi continu ens situa davant nous posicionament, en altres suposades realitats.
La Mare de Déu, avui, és festa local, folklore i, alguns casos, sentiment religiós; però les vivències de les nostres padrines i dels nostres padrins -en faig distinció per destacar-ne la transcendent aportació femenina- també hi són, fan part de la motxilla, potser inconscient, que tots portam.
El vuit de setembre, com qualsevol altre dels dies del calendari, podria ser indicat per iniciar, idò processos de canvi.