No en tenc dades
precises, és, idò, una simple intuïció. Al constatar-la amb les
darreres denúncies per discriminació de la nostra llengua, i també
pel que es sent parlar caminant, tant per Sant Llorenç com per
altres indrets -de fet ja es donen crits d'alerta sobre la pèrdua de
l'ús social de la llengua en els patis de les escoles-, tal intuïció
es converteix en creença.
Diria que des del “a
por ellos” o potser des d'abans, s'ha desacomplexat la manca de
respecte, la imposició d'un inacceptable i descarat supremacisme de
la llengua castellana.
Ve de vell, de molt abans
del 78. Abans s'imposava a una població amb termes generals
analfabeta per allò de “Por un imperio hacia Dios” i ara
la imposició arrela en la incultura, en el desconeixe-ment i
trepitja la ciència.
Si fos precís es podrien
trobar moltíssimes justificacions del desencert de la dolça (?)
imposició de la llengua castellana, però quan es topa amb la
incultura no s'hi valen raonaments.
A títol de recordança
sols aquella frase del filòsof R. Pannikar que es troba en el
“Reflexionari”: “Les llengües no són tan sols instruments,
sinó que cada llengua és un món sencer -no solament una
cosmovisió-. Cada llengua és una riquesa de la vida humana. No
solament s'extingeixen les espècies animals. Sinó també centenars
de figures d'herois i de mites desapareixen o estan amenaçats, i
això perquè hem fet violència a les llengües, tractant-les com si
fossin només mitjans d'informació, com els satèl·lits o les
ràdios.”
No, la llengua no és
toca. No es pot tocar!
Per això calen, encara,
campanyes i programes de “normalització”.
La llengua és
normalitzada a l'escola, els Ajuntaments ofereixen cursos de llengua
catalana als nouvinguts, alguns d'aquests ajuntaments disposen de
pertinents decrets de Normalització lingüística, l'Estatut
salvaguarda la igualtat de les llengües oficials... però basta tot
això?
Si la nostra llengua
recula, què hi podem fer?.
Segurament, a nivell
personal, tots coneixem mesures per salvaguardar la llengua dels
nostres padrins.
Essent importants,
resultes suficients les actituds individuals?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada