Tanta sort!. A diferència
del poble sevillà de Coripe no vàrem disposar de cap il·luminat
que proposàs allò de “anar a matar jueus” com a festa d'Interès
Turístic Nacional.
Perquè no digueu, això
de declarar per votació entre un grup de pares un “judes”, per
després fer-ne befa i afusellar-lo mentre els espectadors, veïns
del poble, fan alulea, tant en la forma com en el fons, no sigui,
avui ridícul i desafortunat.
Com si la raó i la
justícia es pogués imposar per majoria simple!. Com si simular
l'afusellament d'una persona fos una festa!.
Ni tradició ni costum,
és una aberració. Idò això és “Festa de Interés Turístico
Nacional”. Vaja, vaja!
Certament tots tenim un
passat, amb un determinats costums. Alguns d'ells arrelats en la
incultura, el desconeixement i la ideologia radical del
nacionalcatolicisme de la postguerra.
Tal era el nostre costum,
també de Setmana Santa, de sortir a “matar jueus”.
En tenc un record borrós,
de primera infantesa. No sé si era el dia de Pasqua o el Divendres
Sant després d'haver enfornat els rubiols però recordo que, amb les
cosines, trescàvem tots el foradins de les façanes de la casa per
trobar un aranyó o un tallanassos, que trèiem amb un bastonet i
matàvem sense compassió a cops de pedra.
Una joc cruel, suportat
en el desconeixement tant de la naturalesa com de l'estructura de la
persona humana i que, a més, fomentava l'odi a la diferència.
Del mite en fem història.
I en aquesta història ens autoproclamam els bons. I per ser bons
tenim dret a matar, a cops de pedra o afusellant-los, els que
nosaltres consideram dolents.
Vaja cultura!. Vaja
festa!. Vaja Interès Turístic! Vaja adoctrinament!.
Ni m'hi sent, ni m'hi
vull sentir gens identificat amb aquesta España de barbàrie que
tant maltracte animals com persones.
Vergonya cavallers!.
Vergonya!. Pels fets, pels silencis, per la manca d'accions.
Van passant anys, però
ragen encara moltes, massa, nafres obertes.
(Imatge de la premsa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada