Previsible

Resignació i conformitat és, sens dubte, un dels missatges recurrents i cardinals de la cultura del catolicisme arrelat que ens ha tocat viure. El “Tot te compostura en aquest mon, fóra la mort” de les rondalles o el socorregut i contundent “Qui o es conforma és perquè no vol” ens resulten missatges evidents de l'acceptació de tot el que ens pugui arribar.

Recordar aquest esperit conformista ens pot ajudar a entendre algunes de les postures i reaccions derivades, ara passats els tres mesos, del desastre natural del 9 d'octubre.

De tots els desastres naturals que, en un lloc o altre poden afectar la vida de les persones, hem de reconèixer que una torrentada és, potser, la més amable de les desgràcies. Una torrentada pot fer mal, molt de mal, però res a veure amb els huracans caribenys, ni amb els terratrèmols, tsunamis y explosions de les diverses zones volcàniques i sísmiques (crec recordar que Mallorca és troba en una d'aquestes línies que volten la Terra; recordem els relativament propers Vesuvi i Etna).

Potser en aquest repàs també cal recordar que cada una de les comunitats, en certa manera, respon als diversos perills que espera. Així, i sols per posar dos exemples ben allunyats, en la zona del Carib les cases tradicionals són. fonamentalment, de fusta i lleugeres per tal que, amb la mateixa facilitat que se'n van es puguin refer. I a la capital japonesa la xarxa elèctrica és tota exterior i vista de 125w i els edificis estan separats uns 20 cm un de l'altre com a mesura de defensa front els constants terratrèmols.

Altres desastres naturals com els allaus, esllavissades de terra o els mateixos tsunamis resulten de més difícil predicció i altres, com la contaminació atmosfèrica, resulten més subtils i ocasionats directament per l'acció de les persones, com passa amb la majoria dels devastadors incendis.

Assenyalava que una torrentada és potser el més amable dels desastres naturals perquè, en el nostres cas, sols és dóna poc temps després de que plogui molt i en poc temps a la zona septentrional i muntanyosa del terme, perquè sabem que acostuma a passar pel llit del torrent i els diversos xaragalls... i fins i tot també sabem que sol passar a la tardor, quan s'estableix una diferència tèrmica entre l'aigua de la mar i les capes altes de l'atmosfera.

En definitiva, una torrentada és, potser, el més previsible de tots els desastres naturals.

El posicionament social davant aquest perill, com passa a altres bandes, dependrà de la cultura i de la força que sigui capaç de mostrar la comunitat.

Amb cert atreviment potser es podria aplicar una traducció del vell adagi, que vaig conèixer aplicat a l'empresa, que assenyala: “Si vols conèixer com és una persona, dona-li poder”. En el sentit que les persones, al disposar de poder es desinhibeixen i es mostren tal com són. Al ampliar les ocasions d'experimentació, a l'hora de prendre decisions, a l'hora de dirigir persones, a l'hora d'establir prioritats...tota persona ho fa de la millor manera que sap i precisament per això, mostra el que hi ha en el seu interior. Per experiència professional, vaig poder constatar la reconversió de persones dolces i amables en persones desconfiades i prepotents i de persones simpàtiques en persones autoritàries. Les preferències i els valors acostumen a canviar en funció del rol dins l'organigrama.

De manera semblant podria, tal vegada, passar a ser considerat adagi allò de “Si vol conèixer una comunitat, observa les decisions -el què i el com- que es prenen en moments i situacions excepcionals”.

Veient la reconstrucció, ara amb parets encimentades del torrent, m'agradarà acabar la reflexió recordant dues d'aquelles frases atribuïdes a Einstein que, adesiara circulen per la xarxa:

“El que és correcte no sempre és popular i el que és popular no sempre és correcte”

“Si cerques resultats diferents no facis sempre el mateix”.