Llarg camí

Seguint el rastre que van deixant el titulars de la premsa i alguns dels comentaris que van sorgint en relació a la dramàtica torrentada del 09/10/2018,  es podria assenyalar, amb certa acidesa, que es van succeint etapes previsibles d'un llarg camí cap a la normalitat:

A.- Certament no cada dia plou, de manera insistent, 270/320 litres per m2; ni cada any es desborda el torrent a Sant Llorenç/Son Carrió/S'Illot (comptabilitzant les torrentades de diversa intensitat ens surt, si fa no fa, a una cada 10 anys). Però també és cert que a altres indrets, per exemple Castelló, pot ploure amb una intensitat semblant sense haver de considerar tretze morts. I encara sort, assenyala gairebé tothom, que la torrentada no arribà de nit!.

B.- Després de l'inesperat desastre, confosos amb l'allau de voluntaris de totes bandes carregats d'energia i bona voluntat, i també de les institucions que per motiu de creació, estatuts i sou tenen l'obligació de socórrer a la població en casos semblants, s'hi amaguen els aprofitats que arriben per fer-se la fotografia de rigor o treure'n algun tipus de rèdit. En tot cas, en aquesta primera fase, tant els voluntaris com les institucions es focalitzen en la contenció del desastre i en l'ajuda a les persones afectades.

C.- La compassió i la cooperació inesperada tapen, en part, el xoc de la desgràcia (encara que com algú assenyalà, crec que era un físic, a la naturalesa li importa ben poc on els humans tenguem costum de construir les cases). Però el fang és sols una part del drama. Després arriba la paperassa a formalitzar amb la manca de papers que se n'anaren amb l'aigua, i la consciència de la falta d'aquells bens desapareguts (cotxes, eines, mobles, roba...) i fins ara no valorats en la seva justa dimensió.

D.- En aquesta fase, la dels papers, es comença a veure una altra magnitud de la tragèdia: Les ajudes a fora vila són parcials, si s'és agricultor, es situen entre un 40% i un 80%. Unes cases s'han de tomar i altres s'han de reforçar. ¿Com es pot planejar una justa distribució de els ajudes quan no es pot ponderar el valor real de les pèrdues?, La incertesa del què passarà en un futur immediat...

I també en aquesta fase és quan algunes institucions, en comptes de fer autocrítica (l'única eina que tenim per avançar com a societat) comencen a justificar posicionaments: “El 112 va quedar col·lapsat, però ningú va quedar desatès”, “una setmana abans el Comitè havia denunciat la manca de personal” (com quedam?). Malgrat en un primer moments es digués que s'haurien de canviar els protocols, ara des d'Aemet es diu que “la torrentada no es podia preveure” i que es va fer el que, segons protocol, estava estipulat (com quedam?).

F.- De forma paral·lela, mentre s'arreglen papers, s'engega l'activisme, la reconstrucció de part del que s'ha perdut, però més a l'engròs i no sempre tramitant permisos. La por incentiva el desig de seguretat: les parets més altres i més fermes, amb ferros i formigó; les portes abans de fusta, ara de ferro... aplicant l'individualisme del “primum est vivere” i obviant les repercussions marginals que puguin tenir les pròpies decisions vers altres persones. Es una clara triple manifestació: de desconfiança vers les resolucions de comunitat, de desànim que força la lluita “contra els elements” i de certesa de que això, una torrentada, qualsevol dia, pot tornar passar.

Altres, des del mateix sentiment de desànim fan plantejaments més radicals, deixaran la casa que tenen llogada en el baix o, en altres casos deixaran passar cert temps i posaran l'immoble en venda per cercar indrets més segurs, alliberats de l'ensurt i del fang.

Fins aquí una mirada al rastre que deixa la premsa i l'escolta de comentaris. Falten encara diverses parts del programa habitual:

Una fase formal de distribució d'ajudes, ja iniciada; una altra de queixes i exigència de solucions, el clam del “Nunca Máis”; una de realització -ara amb drons- i presentació d'estudis i propostes; i finalment una altra de promeses que, després i almanco fins ara, acostumen a topar amb la paret dels pressupostos...

Estarem a l'esguard fins arribar a la darrera de les fases històriques i habituals de les torrentades llorencines, -i esperem que aquesta vegada no es repeteixi el que acostuma a passar- que una vegada feta la sempre parcial reposició de danys arribi el lent oblid. 

En tot cas, enguany apareixen noves variables que fan que la torrentada sigui diferent:

-Que es conegui, mai hi havia hagut morts (sembla que, en aquest aspecte d'inundacions, és el tercer desastre més important de la història de Mallorca).

-Mai els Reis d'Espanya havien trepitjat els carrers de Sant Llorenç, ni parlat amb tantes persones llorencines.
-Ni el Consell de Ministres ho havia declarat Zona de Catàstrofe

-Tampoc, fins ara no s'havia donat importància a les diverses zones, assenyalades i grafiades pel Govern, entre elles Palma, susceptibles d'inundacions.
- Ni tampoc s'havia pogut arribar a imaginar l'allau de solidaritat i suports rebuts de totes bandes.