2 de març 2024

Mn. Galmés en el DCVB

Com és conegut, en el Diccionari català-valencià-balear, segons les paraules s'hi poden trobar: etimologia, transcripció fonètica, locucions, refranys, cançons populars...i també referències sobre les fonts consultades.

Entre les esmentades fonts hi figura “(Galmés Flor) Flor de Cart, contarella (1891-1899) per Salvador Galmés i Sanxo. Sóller., “la Sinceridad” , 1911”

La “consulta avançada” del diccionari ofereix, ara mateix, múltiples possibilitats una de les quals n'és la possibilitat de relacionar tots els articles on hi surt la paraula “Galmés”.

Feta la consulta en surten 992.

D'alguna manera es podria dir, idò, que la parla llorencina, de la mà de Salvador Galmés és ben present en el diccionari.

No es tracta de recordar, ara i aquí ni la magna obra que representa el Diccionari Alcover-Moll, ni tampoc la connexió de “Flor de card” amb la vida local de finals del segle xix.

La recerca implica, això si l'esforç de sedassar cada una de les paraules.

Atès que el que interessa són les referències de Salvador Galmés que mostra el Diccionari, s'ha deixat la paraula, el significat i la part de “Flor de card” que s'hi esmenta, suprimint tota la resta.

El definitiva, si fa no fa, i sols per citar les primeres, quedaria:

abandonament m..Acció i efecte d'abandonar; cast. Abandono. Una vida d'abandonament y desolació,Galmés Flor 15.

abandonar tr.:cast. Abandonar. v. Refl. Lliurar-se de ple a un afecte o gust Desitja el fet ab anhels jubilosos y s'hi abandona ab delit, Galmés Flor 28.

abans adv.i prep.: cast. Antes. Expressa anterioritat de temps en sentit propi: 3. adv. i prep.:Va precedit del nom que determina el grau d'anterioritat. Al qui, el diumenge abans, havia suportades les horrors del captiveri, Galmés Flor 7.

abnegació f. Sacrifici voluntari que una persona fa d'ella mateixa, a servei d'altri; cast.abnegación. Ella se sentia ab prou forsa y generosidat per cumplir els devers de mare per suportar les seves abnegacions, Galmés Flor 139

aboçar v. tr. Aplicar la capa o altra peça d'abric a la cara i al coll, ben acostada perquè abrigui bé; cast. Embozar. Hi ha gelada. Els passatgers s'abossen. Galmés Flor 168.

De banda la relació de possibles mots perduts, cal destacar la riquesa lèxica, subtil i afinada, del “capellà Capirró”.

D'aquestes referències galmesianes que mostra el DCVB intentarem fer-ne una relació que, en forma de petites dosis, s'aniran publicant setmanalment a card.cat. Voldrem destacar-ne els mots singulars i actualment en desús.