Una bassa d'oli!

Es que, es que...saps, ella és poc menjadora i... L'infant que passa pel carrer amb la padrina i encara balbuceja, amb el seu parlar de persona gran, ja ha après una de les lliçons fonamentals, i que segurament li durarà tota una vida, culpar als altres del que li passa i no l'hi agrada gaire.

Mestres tant, a l'altre cantó, amb roba i pols de picapedrer un altre padrí espera l'arribada del seus nets que just acaben de començar el curs escolar “allà d'alt”:-Què?, arribaran? -En veig un bon “grupo” que ve daixo-daixo, crec que si...

     En aquest migdia d'un setze de setembre de quart minvant, el sol encara és d'estiu, i en braveja!. (-Eh!, vaja un sol més calent!, comenta un altre dels veïns, a manera de salutació, just quan surt de ca seva)

Cel blau, amb núvols cotonosos, sol calent, infants que surten d'escola, pares i padrins que els esperen. Es respira pau, tranquil·litat, assossegament... i es que aquest poble és una bassa d'oli.

Si no fos que a les famílies, adesiara, hi ha marro, molt de marro, -gairebé sempre per orgull disfressat pels beneficis d'un quartó improductiu o altra poquedat-, es podria oficialitzar el crit/desig juvenil que es fa present a les festes patronals: “no som un poble, som una família!”

Tothom a la seva; pau i tranquil·litat; viu i deixa viure; meam si cadascú a ca seva no farà el que voldrà...efectivament, una bassa d'oli!

Conflicte educatiu?. Potser si, adesiara se'n parla, però deu ser per devers Ciutat, aquí normalitat i a capejar el temporal amb una mica de nyu nyu de res, no sempre unidireccional. (No és la queixa la sal de la vida?)

Desordres varis, comptant el circulatori? Ca barret!. Ho fan una mica gros. Has vist ningú que es mogui?. Idò això vol dir que el “laisez faire”, impositiu i silenciós, que aplica la majoria que governa és un bon criteri. Ja ho diu aquell del Govern, amb la camisa d'un altre color: “tots els que no es manifesten en sentit contrari són dels nostres!”

Mentre un tengui salut per fer les feines de la casa (si és dona) o pugui culejar un poc per l'hort o anar a pescar (si es home), que més pot demanar?. Per què això si, els rols malgrat vagin passant anys d'igualtat oficial, encara es mantenen talment com a la plenitud de l'època daurada dels brodats: la dona fa feina i porta la casa i els fills, l'home fa feina i, en el millor dels casos li ajuda.

Crisi?. Noooo, es cosa dels diaris!. Bé, diuen que alguns ho passen malament -qui més qui manco fa suposicions sobre qui deuen ser aquests que ho passen malament-, però la majoria assegura: “-però jo no en conec cap!, en tot cas mentre els padrins puguin ajudar una mica als nets!...”

Conflictes socials?. Això es cosa de temps passats, de les lluites entre lliberals i conservadors, ara tot es mescla, i la majoria canvia el color de la camisa segons humor i conveniències “-tots som un poc de cada cosa, no és veritat?”, diu un altre mentre mostra el seu somriure vell que, anys abans, semblava angelical.

La majoria d'infants van a escola i juguen, els més grandets van a escola i tuitegen sense parar, els adults treballen i juguen a feinejar, els mes grans, els jubilats, descansen de la vida laboral i juguen a passar el temps...sense gaire queixes, ni reclams, ni conflictes, ni gloses, ni emperons...el que s'ha dit, una enorme bassa d'oli!

...

Però, davall davall, l'aigua vital no pot deixar de córrer. Malgrat no ens adonem del que passa, les coses passen. El desgavell educatiu imposat és ben obert, els desordres hi són, la crisi ben arrelada, sota la bandera de la prioritat de la “meva” comoditat. Les mentides, els enganys, els abusos, l'opacitat, les manipulacions, els negocis especulatius, les dictadures administratives, l'arrogància i les imposicions hi son, dia a dia, justament en aquests mateixos carrers de bassa d'oli. Viure en la inòpia, els desconeixement i la irresponsabilitat també és plaent. Qüestió d'humanitat. O no!