Converses d'estiu: els variats

Amb suau oneig i gairebé imperceptible so, el brot exterior del teix acaricia la rebranca de la finestra. S'ha mogut l'airet de llevant que, descomptant dies de pesat xaloc, a mig matí, alegra els carrers de la vila.

“-Seu aquí que aviat arribarà l'embatol”, em va dir l'amo en Rafel de sa Fontpella un dia de sol granat d'estiu. Va ser una altra lliçó de cultura vital i de saviesa popular, com les que, sense dir res sabia transmetre mon pare quan, mirant com corrien les boires per sobre la muntanya de ses Voltes, decidia el programa de feina del dia. A vegades moltes vegades, s'arraconen els coneixements amuntegats per les persones i, llavors, s'ha de tornar a començar a reinventar la roda. El personalisme i el “cunyadisme” s'imposen amb la mateixa mesura en que es menysprea el coneixement.

Sembla que aquestes setmanes de calor sufocant que acabam de passar tenen data de caducitat. Bon moment per recordar converses d'estiu!.

Una amb la tauleta del cafè sobre la voravia per guanyar una mica de temps en la lluita del sol contra l'ombra que regala la façana, i que dia rere dia, guanya el sol. Una retrobada de festa d'estiu amb fermades amistats i nous coneguts on es recorden velles eixides alhora que sorgeixen nous dubtes intranscendents. Com aquell que acabà amb -Si, aquí no s'ha donat mai el “tapeo”, el que es feien eren variats... Que se n'ha fet del variats?... Com varen arribar?... Au ja tens tasca assenyalada!. Ho cercaràs?

Un dia, de bon matí, es va plantejar el tema "variats" a la taula habitual de consultes. Els relatius anys que em porten d'avantatge en Jaume “Garbeta”, en Guillem Soler i, a una mica més de distància, n'Antoni “Cus”, amarats tots de bona memòria, adesiara m'ajuden a desentrunyellar els meus desconeixements i incerteses locals.

-Això dels variats, diu n'Antoni, ho van començar en es cafè de Ca's Confit. La casa era d'en Galmés i en Pep “Confit” i na Bet “Dameta”, que havien estat per devers Calvià i anaven una mica més avançats, hi muntaren un cafè...devia ser l'any 1954 o 1955 i al poc temps començaren a fer variats calents, a na Bet li agradava la cuina...

-Sí. Els recordo, en un platet petit allargat sobre un llit de “patatilla” hi posaven carn picada amb salsa.

I ronyonets!, afegí n'Antoni, i ronyonets!... alçant les celles i afegint-hi una mica de cansueta a la paraula clau.

-I a "La Granja" -referint-se a la petita fonda de “ses Cosmes” a l'inici del carrer Major-, afegí en Jaume, no sé si era abans o després, feien ensaladilla russa. Era una novetat!, i que la trobàvem de bona!. Un platet d'ensaladilla, 6 reals!. Després també feren variats de conserva; en Joan Ferrer sempre el demanava sense caballa, no anava de caballa!...

-No va durar gaire això des variats -continua n'Antoni-. I normalment els variats es prenien acompanyats d'un botellí. Un Martini envasat en una botella petita, per això li deien botellí.

A principis dels anys setanta, com va esmentar Jaume Lliteres en el pregó de festes d'enguany, a la sortida de missa, els cafès s'omplien de gom a gom, entre altres coses encara per fer el corresponent variat.

Amb el coneixement que en tenim, es podria dir, idò, que els variats, referits al costum de l'aperitiu dels diumenges, tingué una durada d'una vintena d'anys, fins que la càrrega d'elaboració, considerant persones i materials i atenent el col·lectiu potencial, va resultar més gravosa que els resultats que se'n podien obtenir.

(Imatge de Google)