Canversa de cafè

 Les converses de cafè són això, converses de cafè. Normalment intranscendents i relacionals, amb predominança de la parla sobre l'escolta i on, en general, les persones s'esforcen per deixar i estendre les seves opinions, coneixements i ésser.

Però no sempre és així

A vegades hom descobreix coneixements i tècniques interessants que abans no sabia.

Altres vegades, poques, tals converses serveixen per qüestionar el propi posicionament o et convidin a la reflexió.

Un tant sorprenent, idò, però no excepcional va resultar la conversa de l'altre dia que em va descobrir una mancança de l'esser sospitada, però no contrastada. Faig referència a la dificultat d'afinar amb precisió les percepcions gràfiques. En definitiva, no sempre el que veig és tal com ho veig. ¿Us ha passat mai intentar posar brou o restes de menjar en un recipient que després ha resultat massa gran o massa petit?, idò semblant.

AL73 Il·luminació

 

Il·luminació referida a la interpretació física, no espiritual del concepte.

Mostra la “Cronologia” de Josep Cortès que va ser a l'any 1914 quan Gabriel Vives Mas sol·licità autorització a l'Ajuntament per instal·lar una central elèctrica moguda per un motor de gas pobre. En el juny del mateix anys s'acordà instal·lar l'enllumenat public. A a Son Carrió aquest enllumenat public hi arribaria quinze anys després.

També s'assenyala que l'any 1931 n'era propietari Joan Nadal “de ses Planes”. Un any després es canvien els comptadors de corrent continu per uns altres de corrent alterna

A l'any 1937 l'Ajuntament obliga a Joan Nadal a proporcionar corrent a l'edifici les 24 hores del dia.

El 1940 els germans Santandreu compren la central elèctrica a Joan Nadal i el 1959 GESA es fa càrrec del subministrament elèctric.

AL72 Fogons

 

Algunes vegades, però no sovint, acostuma a passar. Hi ha menjars , un arròs, un bullit, unes albergínies... que s'assemblen a les que “feia sa padrina”.

Tenim determinats sabors emmagatzemats en el record i algunes vegades se'ns fan presents. No passa sovint perquè la tècnica en la confecció dels menjars ha canviat radicalment.

Potser, poques coses han canviat de manera tan radicals com la cuina i els seus ormejos. Del foc a terra o als fogons alts, a la vitroceràmica, del passapuré a la batedora i a la termomitx...de la cuina elaborada amb temps i paciència als precongelats...res és com el que abans era!.

AL71 Festeig

 -Vaig viure es festeig de sa meva cosina que era uns quants anys més gran. A fora vila érem veïnats i jo hi passava molt de temps a ca sa tia, era s'infant de ses dues cases, sa nostra i sa seva...

Es novio venia amb bicicleta i ella l'esperava a la casa.

Sa mare de s'al·lota, aquest dia, es posava un davantal net i planxat...no sa roba era sa mateixa, però es davantal era es nou...

Veus -diu agafant el diari que hi havia sobre la taula i estenent-lo va col·locant peces simulat l'aiguavés- això era es portal de sa casa, entre es portal i sa paret de sa cuina hi havia un petit espai on hi cabien, just just, dues cadires, idò aquí s'asseien es festejadors.