Assenyala Maturana
que s'aprèn reflexionant amb altres i deu tenir part de raó, perquè
si en Tomàs no m'hagués convidat a fer la presentació del
reportatge “Les mestres de la República” segurament encara no
hagués reverdit a la memòria la vella i oblidada experiència del
SMOE.
Entre altres
coses, el dia de l'esmentada presentació, vaig assenyalar que, com a
comunitat, no havíem destacat pel nostre interès vers el sistema
escolar, ni l'educació en general.
-l'excepcional
absència del batle de Sant Llorenç a la signatura de la instància
dirigida al Rei, signada pels batles de les Illes, en temps de la
dictadura de Primo de Rivera (1926)
-la ocultació
(potser involuntària) del cas de la mestra Maria del Carmen de la
Monja, depurada a l'any 1942
-i la deriva del
SMOE.
Recordem aquests
darrer tema...
Principis dels 80,
concretament any 1983 essent batle en Bartomeu Brunet (Busco) d'UM es
va crear el Servei Municipal d'Orientació Educativa (SMOE) a imatge
i semblança del que, des de feia alguns anys, funcionava a Artà (de
la mà de Paca Salvà amb el suport de Jaume Sureda)
La primera
pedagoga i qui n'acabà de configurar l'estructura conceptual, la
“personalitat” de l'ens, al llarg de tot un any, va ser n'Antònia
Magraner.
La finalitat,
mitjançant la informació i assessoria als pares, abastava tres
camps correlacionats amb el fet educatiu: l'escola, l'educació del
temps lliure i tota la comunitat.
Es a dir es
plantejava com a element complementari de l'escola (elaboració de
material didàctic complementari a l'oficial per acabar d'arrelar
l'escola al medi i completar el servei d'expedient d'alumnes, inclosa
la possibilitat de programes terapèutics) i també com a pont de
relació entre l'escola i els pares, i l'escola i la comunitat.
Tres potes, la més
gruixuda en forcat (didàctica i terapèutica) per crear i aguantar
un projecte.
Però varen passar
dies i persones...
I, amb el temps,
bona part de la tasca del SMOE, fonamentalment en la vessant de
diagnòstic i seguiment de casos d'alumnes especials va ser assumida
per la Conselleria d'Educació; l'arrelament de l'escola al medi per
bona part de la comunitat docent... i la persona tècnica contractada
per a portar a terme el servei, una vegada estabilitzada la situació
laboral, si mes no aparentment, es va orientar més a temes de
cultura que no a temes escolars.
De banda la
possibilitat d'obrir el debat del paper de l'Ajuntament en relació
als moviments culturals de la vila (en el sentit de si hauria,
bàsicament, de “crear” o “recolzar”), la deriva ens ha
portat a certa desatenció en aquell pretès vell paper de “pont
entre l'escola i els pares i entre l'escola i la comunitat”.
Tal
vegada, per això, es dona l'actual paradoxa, si mes no en el nucli
urbà de Sant Llorenç que, amb una alta inversió de doblers públics
en temes educatius (en el pressupost d'enguany, a manca d'informació
pública de les partides concretes, s'assenyala: “Es
preveu una despesa al voltant d’un milió d’euros per aquest any
2015”) inimaginable en els
anys 80, moltes mares i pares no saben quins son els perfils
curriculars del curs de la seva filla o fill, o “s'obliga” als
infants a circular per direccions prohibides si van a escola amb
bicicleta, tan sols per citar dos exemples.
De l'any 1983
ençà, ha plogut molt. No sé si, avui, els mestres i els pares
estarien per acceptar suports externs, ni si a l'Ajuntament li podria
interessar refrescar aquell paper de pont de connexió entre el
conjunt de la comunitat docent....el que si sembla obvi, des del
desconeixement i la distància, es que l'engranatge de la comunitat
educativa local mostra algunes zones ombrejades.
Sens dubte, tot el
conjunt de persones educadores, siguin docents , mares o padrins, fa
el que bonament sap fer i de la millor manera possible...però
adesiara es detecten esquerdes de relació que, tal vegada, caldria
treballar.
Segurament no es
tracta tant de ressuscitar velles utopies com de cercar nous camins
relacionals, puix com s'assenyala adesiara “l'aigua no acostuma a
perdre's tota per un mateix indret”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada