“Aigo, vos demanam, aigoi vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent”.
Ho canta
magistralment Maria del Mar Bonet en una vella cançó, i es podria
aplicar perfectament a la “Via verda”.
Inaugurada fa poc,
-segons el diari amb bona part del públic amb presència de persones
afiliades al Partit que governa-, ens podrà agradar més o manco:
pel paisatge, pels arbres sembrats, pels racons, per les
senyalitzacions...i hi podrem passejar de forma més manco habitual;
però no se ben be si la qüestió és valorar com ha quedat o l'ús
que se'n fa.
Demanàrem un mitjà
de transport ecològic i sostenible que pogués cobrir les
necessitats de les persones que viuen a la zona de Llevant i ens han
encolomat una “Via verda” per anar a passejar!. No. No era això!
Tal vegada es
podria acceptar un altre mitjà amb un consum més ecològic que no
un tren amb motors de gasoil.
Tal vegada es
podria acceptar un passeig com a complement, una vegada solucionats
els problemes de mobilitat...
Però en cap cas un
passeig substitutiu del “per a què” es demanava el tren.
Sempre partint de
la base que totes les persones que han pres decisions, ho han fet de
la millor manera que han sabut, que han aplicat el seu coneixement
atenent la seva lògica (sempre discutible en els cas dels servidors
públics), el resultat no resulta gens afinat.
Diria més, des de
la distància, sembla més una tergiversació malintencionada de les
velles reivindicacions, aplicada per l'actual Govern actual,
acompanyada d'una total ineptitud -o desinterès- del Govern
anterior, al no saber fermar les seves manifestes i presumptes
intencions.
No sé si es de
rebut, ara, recordar aquella fastuosa “inauguració” de la
restauració dels edificis de l'Estació. Ni tampoc recordar la mes
absoluta manca d'autocrítica, en relació al tema, del “Pacte”,
però la veritat es que, entre uns i altres, no tenim el que volíem
tenir.
Els
que puguem continuarem anant en cotxe particular, i si ha d'explotar
que exploti!. I el que no puguin, continuaran flestomant els preus i
el servei d'Aumasa. Idò! ...”i vos, senyor, mos dau
vent!”
Es clar que, més
enllà del plany, tenim una altra possibilitat de redreçar la
situació: recordar el que ha passat a l'hora de dipositar el vot en
una urna.
(PD, avui la premsa
escrita, mostrant imatge de l'estació de Son Servera i del indicador
muntat cap baix, cul alt, es fa ressò de l'estat d'abandonament de
la via verda -acabada d'inaugurar!-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada