No la conec de res, però m'ha pres el
titular de la punta de la llengua: “40 anys de dictadura, i 35 de
propina” és el títol de l'article de Maria Pizà en el
“dbalears.cat” fent referència a les parts i quarts de la
justícia que, des del desconeixement i amb mots del dictador, sembla
encara “atada y bien atada”.
Hagués volgut trobar un títol tan
encertat per referir-me a la permanent dictadura administrativa.
Fa temps que no heu anat de papers?.
No resulta gens estrany que algunes
persones quan han de fer “córrer papers” es posin nervioses i
arribin a “perdre els papers”.
. Segons on, si no demanes cita prèvia,
no pensis ni d'anar-hi. Es podria pensar que és qüestió
d'eficiència. Eficiència?. Quan de n'adones del ritme de feina, o
del temps d'absència a l'hora del berenar s'arriba, amb la intuïció, al convenciment
que més que eficiència és comoditat.
. -Es que ara s'ha penjat!, diu
la persona que t'atén referint-se al ordinador que no entén. Donar
la culpa als altres és una mena d'esport nacional, però donar la
culpa a les màquines!. Com aquella dependenta que, en certa ocasió,
no va poder acabar de despatxar i cobrar -tres objectes, tres- perquè
“no hi ha línia”
. O també, tot els paper d'un cop?. Ca barret!.
Ara una cosa. Quan hi portes aquesta en surt una altra, i una altra,
i una altra... I si t'escapa un -M'ho haguéssiu pogut demanar tot
d'un vegada!, t'entaferren un
imperatiu -Ets tu que has de conèixer la llei!
pels morros que et deixa amb cara de pa.
. I quan, usant el teu
dret legal fas consultes escrites i, de forma il·legal (o al·legal,
el resultat és el mateix) no et contesten en els terminis què
correspon?. Què fas?
. Ah!, això si!. Si
un dia t'oblides de domiciliar un rebut t'envien una “lletra”
farcida d'amenaces i possibles recàrrecs.
La
càrrega sempre a l'esquena de l'administrat!. (No en
faltaria d'altra!)
Es clar, quan hom
ve de l'empresa privada, on habitualment es fan hores d'excés sense
cobrar, i on s'esforcen per controlar una pretesa rendibilitat de la
teva producció i, a més, adesiara t'envien a fer cursos de vendes i
d'atenció al client, llavors et xoca la parsimònia i, sobre tot,
la prepotència i l'orgull dels desatents recollidors de papers de
l'Administració.
Llavors
el -Ja ho val!, o el
-Quin país!, et surt
de l'ànima.
PD.- Segurament en
el col·lectiu de funcionaris de cada una de les administracions, com
passa en tots els col·lectius, s'hi donen totes les tipologies de
persones que conformen la nostra societat: n'hi ha d'honestos i
d'indecents, de feiners i de ganduls, de tímids i de barruts,
d'eficients i d'ineficaços...però, en general i des del meu
entendre, no resultaria gens sobrer un polset afegit de desig o
esperit de servei. Tots hi guanyaríem. Els funcionaris, derivat del
plaer en la feina, també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada