Es una d'aquelles
coses que, encara que es puguin saber, sempre sorprenen. De seguida
em va venir al cap aquell interessant llibret de Watzlawick, «Es
real la realidad?». Es veu que, de realitat, no n'hi ha mai una
sola:
Fets:
-Intentant coordinar
imatges i text del llibre de l'Escola a Sant Llorenç des Cardassar,
en Rafel Duran, que gestiona el tema de les imatges del llibre amb la seva habitual pulcritud i minuciositat, em planteja un dubte: ¿si ell no recorda haver duit
mai el pollastre del «dia del gall» a cap dels seus mestres, -si es
recorda d'haver-ne duit a les monges quan era parvulet- perquè a
l'apartat de l'APA s'assenyala que es va mantenir el costum fins als anys
vuitanta?
-Li vaig respondre,
inflant una mica les plomes, que coneixia bé el tema del «Dia del
gall». Si no em falla la memòria -li vaig dir- vàrem debatre,
entre els companys docents del pis -la organització escolar de
finals dels seixanta, principis del setanta era ben diferent a
l'actual- sobre la conveniència social i didàctica de tal
celebració.
Aleshores la ciència tampoc no havia popularitzat les idees actuals sobre la capacitat d'entendre i patir que tenen els animals. De fet – i segons imatges ben recents- el concepte «maltracte animal», encara ha de guanyar la batalla. Òbviament tampoc hi havia partits animalistes -ni de cap altre tipus!- o plataformes socials de defensa dels animals.
Aleshores la ciència tampoc no havia popularitzat les idees actuals sobre la capacitat d'entendre i patir que tenen els animals. De fet – i segons imatges ben recents- el concepte «maltracte animal», encara ha de guanyar la batalla. Òbviament tampoc hi havia partits animalistes -ni de cap altre tipus!- o plataformes socials de defensa dels animals.
Després de
parlar-ne , vaig demanar als meus alumnes que, per favor, no
duguessin gall. Que era un costum antiquat que segurament arrelava en
allò de «passar més fam que un mestre d'escola». Que no tenia cap
sentit puix els galls anaven, fermats de qualsevol manera directament
al mercader. Que era una festa absurda niu, d'enveges i provatures
(que si el meu és més gros, que si el meu te més cua...). Alumnes
que em feren cas.
No se, no recordo, si
els companys docents, n'Andreu, en Llorenç, en Joan, que compartien
l'opinió, feren una proposta semblant als seus alumnes.
-Per salvar la
contradicció entre el pensar d'en Rafel, que és coincident amb el
meu record, i el text de l'apartat referit a l'APIMA del llibre
assenyalat, en parlo virtualment amb en Pep qui confirma:«a la
revista (Flor de Card) de desembre de 1983, a la informació de l’APA, hi consta
que el director de l’escola informà que el Claustre havia pres
l’acord de suprimir el Dia del gall».
Ostres!
Suposicions:
-
A principis dels anys setanta es va suprimir el gall
com element d'obsequi als mestres.
- Segurament es va
mantenir, però, sota el concepte «Dia del gall», l'intercanvi de
regals (els nins portaven el gall i els mestres responien amb un
petit obsequi). També és possible que no tots els mestres s'adherissen a la proposta.
- En els anys
vuitanta es va suprimir definitivament aquell costum
institucionalitzat d'intercanvi
Opinions:
- Que dificultosos i
complexes resulten els viaranys de la història!
- Modificar costums,
encara que siguin obsolets i sense sentit, no és tasca fàcil (10
anys!).
- Certament, tot
parla.
(Imatge de "Fotografies antigues de Sant Llorenç des Cardassar")
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada