A l'empresa, a la
majoria d'empreses, algunes vegades es viuen moments de tensió. Que
si els resultats no acompanyen, que si els integrants de l'equip
estan desil·lusionats, que si cada un estira la corda cap els seus
interessos... Llavors es quan es convenient fer una aturadeta i,
potser, aplicar la metàfora de la persona accidentada.
Efectivament quan
una persona, després de sofrir un accident entra a la sala
d'urgències se li aplica un protocol, implícit o tàcit, on primer
s'atenen les constants vitals, i quan aquestes estan controlades,
llavors s'atenen les fractures i altres necessitats.
He recordat
l'anècdota llegint les notícies d'avui «Gairebé
300.000 persones viuen en risc de pobresa i/o exclusió social»
Notícia que
s'afegeix a l'espera. A l'espera de reaccions en relació al que
publicava la premsa local fa una setmana «Els resultats
educatius de Balears ja són els pitjors de tota Europa». Espera
llarga i avorrida, com qui mira passar l'aigua de la sèquia esperant
veure algun ésser viu o quelcom extraordinari.
Veiam, em demanava a
mi mateix, si la Conselleria o la UIB diran alguna cosa. O els
sindicats de mestres. O la federació d'Amipas. O els partits
polítics (tots tenen departament d'educació, no?). O els
ajuntaments...
Idò no. Potser han
dit, però no m'ha arribat res. Res de res.
Com si la qüestió
no fos transcendent; com si no ens afectàs directament.
O també com si
s'esdevingués aquella típica situació on els diversos estaments
implicats en un tema pensen que la responsabilitat sempre atany als
altres
M'entristeix viure
en un entorn tan apàtic. I segurament no m'hauria d'entristir,
segurament vaig errat i questes notícies esmentades no tenen
importància, ni ens afecten directament. O tal vegada les dades no són correctes, o...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada