"Producte local" o la tergiversació de les paraules

 El professor Gabriel Janer, a principis dels anys vuitanta del segle passat, ja parlava d'ecologia del llenguatge, de la necessitat de retrobar la vitalitat i conèixer l'evolució de cada una de les paraules.

En certa manera la cinquantena de paraules de “Recreació de Mots Essencials” publicades en aquesta diari (2019-2020) anaven en la direcció de restituir significats desenfocats per un ús incorrecte.

A dir ver, la troca, com més va més s'embulla.

Els interessos personals o polítics fan que, moltes vegades es tergiversi el significat dels mots. Els vigents conceptes de “transparència”, “llibertat”, “mentida”, “política”, cultura, art i molts d'altres poc a veure tenen amb “el resultat d'un llarguíssim procés sobre el qual pesen milers d'anys de vida” com recordava Janer citant a Piaget.

Estultícia

 

La primera vegada que la vaig llegir vaig necessitar el suport del diccionari. No formava part de la relació de paraules habituals que conformen la meva pobre motxilla personal.

De totes maneres, remirar adesiara el diccionari s'ha de considerar un bon costum que permet trescar per les diverses accepcions i matisos que s'amaguen rere cada paraula.

No era el cas, estultícia era radicalment desconeguda. Ho mires i...”qualitat d'estult; acció o dita estulta”, de banda no aclarir res obre un altre interrogant. Estult: “nici, mancat de discerniment”. Es continua amb el fil. Nici:”V neci”. Neci: “Que no sap allò que podria o deuria saber; mancat de discreció elemental”. Uep!, ara sí. D'aquestes en conec unes quantes persones.