En certa manera la cinquantena de paraules de “Recreació de Mots Essencials” publicades en aquesta diari (2019-2020) anaven en la direcció de restituir significats desenfocats per un ús incorrecte.
A dir ver, la troca, com més va més s'embulla.
Els interessos personals o polítics fan que, moltes vegades es tergiversi el significat dels mots. Els vigents conceptes de “transparència”, “llibertat”, “mentida”, “política”, cultura, art i molts d'altres poc a veure tenen amb “el resultat d'un llarguíssim procés sobre el qual pesen milers d'anys de vida” com recordava Janer citant a Piaget.
Vull enfocar, ara i aquí el concepte “producte local” que es desprèn d'un comunicat de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació del Govern de les Illes Balears.
Assenyala que “es consideren producte local els bens, produïts, elaborats o transformats a Mallorca”.
Ben aviat un company de xarxa, pagès de professió, alçà la veu per destapar, amb ironia, la interessada tergiversació de la paraula: “Importar carn de porc d'Ucraïna alimentat amb soja brasilera, sal del Himàlaia, pebre bord fet a Xina i budell de Dinamarca, es considera “producte local” si es pasta i s'omple aquí.
A vegades, des de card.cat, i amb la finalitat de laborar per un consum responsable, s'ha recomanat llegir les etiquetes dels productes abans de posa'ls a la cistella de la compra.
Sens dubte un bon suggeriment fins que arribes als productes elaborats. No hi ha manera de saber d'on provenen els porcs amb els que es fa la sobrassada o els ciurons que es venen bullits i empotats.
El nom mallorquí d'una marca comercial no és garantia de la mallorquinitat del producte.
Un engany, una volguda i legal tergiversació del mot.
“Producte local” no és sinònim de “producte treballat i elaborat pels nostres pagesos -nostres perquè paguen els impostos a la nostra comunitat- amb la normativa sanitària vigent”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada