Una de les evidències
que se'n derivaren d'aquella secció anomenada “Mots perduts”
n'és la transformació de la llengua, dels conceptes que amaguen les
paraules.
Si ara mateix parlam de
·”cercadors” segurament el cervell ens orientarà vers aquelles
connexions informàtiques que ens ofereixen informació sobre el que
és del nostre -í seu- interès.
Fa seixanta anys parlar
de ·”cercadors” ens hauria portat a aquelles persones que, de
forma circumstancial o professionals es dedicaven a cercar el que la
naturalesa oferia: espàrrecs, caragols, esclata-sangs i altres
bolets, fonoll marí, camamil·la...
I encara abans, i de
banda els assenyalats anteriorment hi havia cercadors, o hauríem de
dir replegadors?, d'objectes que, ara mateix ens semblen
inversemblants.