Si ara mateix parlam de ·”cercadors” segurament el cervell ens orientarà vers aquelles connexions informàtiques que ens ofereixen informació sobre el que és del nostre -í seu- interès.
Fa seixanta anys parlar de ·”cercadors” ens hauria portat a aquelles persones que, de forma circumstancial o professionals es dedicaven a cercar el que la naturalesa oferia: espàrrecs, caragols, esclata-sangs i altres bolets, fonoll marí, camamil·la...
I encara abans, i de banda els assenyalats anteriorment hi havia cercadors, o hauríem de dir replegadors?, d'objectes que, ara mateix ens semblen inversemblants.
No fem referència a les espigoladores o als pellucadors d'ametles, normalment infants o bergantells d'ambdós sexes que, en temps de messes, i una vegada passats els segadors o collidors per les finques, es tolerava que sense permís explícit, poguessen recollir les deixes que els propietaris o professionals havien fet. Una manera de guanyar uns pocs cèntims, potser els primers, a canvi de gosadia, temps i enginy.
En aquest cas volem fer referència als cercadors de botelles de vidre, necessàries per poder embotellar tomàtigues, pedaços -hi havia pedacers que cercaven trossos de tela que poguessin resultar útils per al reciclatge-, taps de suro, o soles de sabates de goma. Es veu que les soles de mòbil, gomes de rodes de cotxe reciclades i convertides en soles de sabata, tenien també mercat: aquestes soles poden aguantar una altra empena, deien.
El tema sorgí quan parlàvem dels negocis del carrer Major, i més concretament de ca l'amo en Francesc “Pocapalla” que tenia botiga en el primer aiguavés, sabateria en el segon i magatzem de productes agrícoles a la cotxeria que donava a l'altre carrer. Bé, idò l'amo en Francesc també mercadejava amb soles de mòbil.
En la mateixa conversa també sorgí el tema dels “patos”, dibuixos de diverses formes i temàtiques que ornaven la part superior de les capses de mistos que tothom comprava per començar foc. Es retallaven el “patos” de la capça, la part que tenia el dibuix, i d'aquestes estampetes els infants en feien col·lecció. Comenta n'Antoni Pascual "a Can Paleta, on ara hi ha la farmàcia, s'hi va formalitzat un club de “patos”, per facilitar els possibles intercanvis. Durà pocs anys, ben aviat guanyà la moda de jugar a bolles que desplaçaren aquell entreteniment d´infants".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada