Es fa referència als conflictes que són de domini públic (segurament els altres els de l'ostentació, la vanitat, l'autoritarisme o l'afany d'enriquir-se no han variat gaire).
Amb ulls d'ara poden semblar ben poc importants però aleshores, ai aleshores!
Els més habituals eren:
- els petits robatoris: “m'han desaparegut tres garbes de blat”, “he trobar gent que collia les nostres ametles”, “se'n dugueren les garroves ensacades”, també fruites i hortalisses, sobre tot, melons......
- el conflicte d´ocupació de pasturatges, aleshores senyats amb cals sobre una pedra plana o sobre la paret lateral de la barraca, La lletra, el signe determinava qui era el pastor podia entrar amb les ovelles a la finca.
- desavinences entre veïnats sobre fites i parets.
- conflictes relatius a branques d'arbres o desplaçament de bens derivats de les torrentades.
- i altres temes semblants....
Per atendre i mediar entre veinats un dels funcionaris de l'Ajuntament era qui feia les tasques de Guarda Rural. Aleshores amb el Secretari, tres persones a l'oficina i altres dos o tres “municipals” se'n sortien.
El guarda rural, amb faixa de cuiro, placa i, a vegades, una escopeta trescava per fora vila, primer a peu o amb bicicleta i posteriorment amb una motocicleta de baixa cilindrada.
De deu vegades nou no feia res més que passar, però al passar de n'adonava d'on hi havia o no bestiar, on assentava la paret aquell veïnat, qui començava obra...
Sense consultar documentació, n'Antoni recorda diverses persones que tingueren assignada tal tasca: l'amo en Miqueleu Horrach “Lleter” qui va sofrir un escarni -hi va haver temps que en comptes de recórrer a la justícia el nostres conciutadans agafen pedres, corns i esquelles per resoldre les desavinences-, l'amo en Simó, al llarg de molts anys, i darrerament en Joan “Cuc”
Amb el temps les circumstàncies canvien i les polítiques també
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada