Cert és que, fonamentalment des dels anys vuitanta i noranta del segle passat, quan per força del mercat, en el nostre entorn es va començar a “urbanitzar” fora vila, es va posar de moda voltar el pretès “solar” amb una paret i fer un pou amb perforadora, a totes aquelles finques que podien ser susceptibles, o no, de poder-hi construir una casa.
Ho van posar de moda els alemanys que compraren terres i ho vam copiar els d'aquí.
Però fins aleshores, la situació foravilera era una altra. Moltes finques no estaven voltades de paret si no era per evitar l'erosió de la terra, i sobre les parets no acostumava a haver-hi reixes.
I pous de greixina per al bestiar a banda, tampoc no hi havia aigua.
En aquelles llunyanes circumstàncies els horts s'arremolinaven a l'entorn de les fonts naturals. Hi havia els horts de Balafi nodrits, després de forta polèmica, per la font de Tenja. Els horts de sa Real que es nodrien de l'aigua de sa bassa que prenia el nom de la possessió o de les sínies que hi havia vora la torrentera i els horts de can Fal·lera que es nodriren primer de la font de la sínia i després del primer pou compartit i poca cosa més.
Les dues fonts dels molins d'aigua que figuren en el Llibre de Repartiment servien aigua a sa Tafona la més propera al nucli de població i a s'hort de ses Planes i al Gorg l'altra.
Poder disposar d'un petit hort, significava gaudir d'hortalissa fresca i de melons i tomàtigues per a tot l'any, per això foren valorats i apreciats. Donant-se el cas d'establir tandes pactades per a l'ús de l'aigua en la majoria dels casos, temps d'ús d'aigua que quedava reflectit a l'escriptura de compra de l'hort, o d'arrendar petites porcions de terra a l'hort de ses Planes per a aquells que no disposaven de sínia o pou de greixina propi.
De banda les fonts assenyalades l'existència de sínies defineix les comptades zones humides del Terme, on la capa freàtica era superficial.
Després, amb els anys arribaren les perforadores, el desbaratament de la capa freàtica i la posterior desaparició de les fonts naturals, posant-se de moda els pous particulars i les xarxes de distribució i venda d'aigua al voltant del nucli de població o d'alguns dels pous forts d'aigua, fins arribar a la situació actual.
El preu de la terra el definia la producció, per això els horts i l'aigua eren valorats.
Tampoc no existien ni les canonades de plàstic ni el goteig. El reg tradicional era per inundació, fent parades amb crestall per a l'alfals, les mongetes i altres hortalisses atapeïdes o mitjançant solcs en el cas de tomàtigues de casta grossa, pebres, albergínies, blat de les índies...
Posteriorment i amb l'aparició dels motors d'impulsió, en alguns dels casos, es posaria de moda el reg per aspersió.
Hadú, ses Cases Noves, i les diverses xarxes de distribució d'aigua al voltant el nucli de població, nodrits amb aigua de pou de vena podrien ser exemples de la “necessitat de tenir un hortet” d'aquelles persones d'arrels pageses que treballant a l'hoteleria o a la construcció sentien la necessitat de disposar d'hortalissa de producció pròpia.
Amb els anys, les modes i els usos canvien, les fonts s'assecaren, molts d'aquell petit hortets, antany plens de vida resten abandonats. El consum d'aigua de les xarxes des distribució es centra, fonamentalment, en els habitatges. Els petits horts, les parades en crestall, el reg per inundació, per a majoria de les persones grans són records de temps passats, i per al més joves contarelles de padrins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada