Sense anar més lluny portar barba és avui un fet normalitzat. En els seus diversos estils: parcial, retallada, curta, llarga...es poden trobar barbuts a qualsevol indret, independentment d'origen i professió. Però això és relativament nou, fins a mitjans dels anys setanta del segle passat solament els ermitans portaven llarga barba. La proliferació de barbes, si no recordo malament, era una espècie de distintiu, en certa manera, de gent progressista quan es començà a olorar `l'inevitable canvi de règim polític. Arribaren les barbes i arrelaren.
Si passejam la mirada per les “Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar” la pàgina Facebook de Rafel Duran, ens n'adonarem que, si mes no fins a finals dels anys cinquanta era ben habitual veure els homes coberts amb el tradicional capell negre (Capell que posteriorment va perviure com a element addicional de les carrosses de Sant Antoni que volien emular l'ahir local).
La cara afaitada per una banda, que requeria l'existència d'un bon grapat de barberies locals: Can Neula, Cas barber Solaies, Cas Sivillet, Can Cerol, Can Pocapalla, Can Parrino...totes en els carrers centrals del poble i la majoria en el carrer Major. Barberies que solien disposar d'un grapat de mossets. Aleshores les barberies eren vertaders centres de socialització on es parlava de collonades, experiències, negocis i, fluixer i amb segons qui, també de política.
Barberies i capells negres, tots semblants de material i format, propicià tot un ventall d'anècdotes sobre intercanvis i bromes capelleres a les esmentades barberies: -Ja el m'han tornat baratar!. Ara hauré de passar per ca seva!.
Els mostatxos sempre complets i sense retallar, també eren ben excepcionals. Eren comptats els homes mostatxuts. De banda el conegut “mestre mostatxut” , referit a Joan Artola Surió (1904-1910 eren coneguts els mostatxos de l'amo “l'amo en Monito” que feia de llenyater i carboner, els d'en “Neo Polit” que havia estat municipal, els de “mestre Ferrer” que treballava la pedra...i potser algun altre.
El Diccionari Alcover-Moll mostra l'expressió “homo de mostatxos” que defineix com a “home de caràcter, formal, enèrgic”. Amb aquesta definició no resulta gens estrany que alguns carabiners i guàrdia civils s'adaptassin a tal moda.
Posteriorment hi hauria models i referents que introduirien els bigotis, retallats i cuidats, però aquest tema defuig de les intencions de la present anècdota.
(Imatge: Joan Artola "es mestre mostatxut" de Fotografies Antigues de Sant Llorenç des Cardassar)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada