Els pagesos els portaven vius a Palma i posaven a les Avingudes devers la Porta de Sant Antoni. Els solien comprar els senyors o les criades que, aleshores, parlaven mallorquí (En contraposició i per establir diferències socials, alguns senyors parlaven castellà als seus fills).
En els anys cinquanta del segle passat, al anar amb tren a Palma, no resultava gens estrany, a l'entorn de Sineu, veure guardes grosses d'indiots menats per un indioter que s'ajudava d'una llarga canya per orientar el camí als animals (o arruixar als desencaminats!).
Sembla que tenir i engreixar indiots tampoc resultava gens estrany a Sant Llorenç.
De banda el testimoni gràfic de la imatge de Baltasar Samper a ses Sitges (1927), les fonts orals assenyalen que, si mes no, a mitjans dels anys quaranta n'hi havia una guarda a Sa Cova.
Aleshores n'Antoni “de sa Cova”, casat amb n'Antonina “de Son Pont” n'eren els pagesos i n'Antoni, amb una canya els tomava aglans de les alzines que hi havia -i restes encara n'hi queden- en el tombant agrest que es situa entre el camí i les vies del tren.
Lloc que. D'altra banda, amb els anys es convertiria, a l'entorn de l'anomenada “cova de ses genetes” -una mena de cova vegetal conformada per un grups de mates de brancam singular- amb un dels jugadors preferits de les “pandilles” d'infants i adolescents dels anys cinquanta i seixanta , aquelles mateixes que feien de l'apedregament, a la part alta de Son Tàrrec, un joc cruel i no gens innocent.
De banda els indiots a l'avinent possessió de sa Cova també tenien dues o tres vaques. Per atendre les vaques i fer-ne venda directa de la llet per les cases del poble contractaren un al·lotell murer de llinatges Horrac que, amb els anys i ja casat amb una llorencina, es convertiria amb en “Miquel Lleter”.
-Aleshores, amb els mitjans de transport que hi havia, Muro era molt enfora, ¿com rellamp va venir per treballar a sa Cova un al·lot d'allà?
-Hi havia una monja a Sant Llorenç que era germana o tia seva!
-Ah!
Les possessions de sa Cova, Llucamar i sa Blanquera al ser properes al nucli de població tenien, per diversos motius una rellevància singular.
La primera per tenir indiots d'engreix en els anys quaranta, Llucamar, propietat del Comte d'Aiamans per ser una de les primeres en establir-se a principis de segle XX, i sa Blanquera per ser anteriorment, segons conta n'Eugènia Sitjes Vilaró, el rafal andalusí Albaraber.
(Imatges de Fotos Antiguas de Mallorca -FAM)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada