Sense esser-n'he seguidors habituals, cert és que hem seguit les actuacions d'Erwin diverses vegades: a casa -també amb na Carol-, a Son Servera, a Manacor i ara, a Sant Llorenç, sempre degudament informats per l'amable veïnada Brigitte companya del músic, reconegut a Àustria, amb la Medalla d'Honor.
Virtuosos de la música, especialistes en jazz, exerceixen la seva professió -de professar- amb sensibilitat i vocació.
De banda el plaer derivat de la música, la de l'Espai 36 resultà una vetlada interessant per diversos motius. Primer com ja s'ha dit per la qualitat musical de la proposta. En segon lloc per la diferència cultural -i això es dada que evidencià en Felip- entre la majoria dels assistents, fonamentalment alemanys, i la mitjana del coneixements que dels i les cantants de jazz en tenim bona part del afeccionats locals i, fins i tot, mallorquins.
Però el que em cridà poderosament l'atenció fou la nombrosa assistència de persones que, gairebé ompliren el pati de butaques de la sala. Fonamentalment alemanys amb una petita presència de mallorquins, dels que feien part un grapat de llorencins. Les intervencions verbals del concert es desenvoluparen en anglès, es tractava de jazz, i gairebé tots els assistents coneixien la llengua anglesa, amb traducció al castellà -si no vaig entendre malament per qüestió de respecte-.
Davant la sorpresa per aquella munió de gent i pel que em comentà la veïnada de seient, segurament per algun comentari, em va aclarir que la majoria disposen de connexions en xarxa i això fa que es mantenguin comunicats.
Just despré4s del concert, la situació em portà a la reflexió amb una sintetitzada idea que venia a dir això també és Sant Llorenç!, una manera de crit a l'acceptació de la diversitat i, de rebot el reconeixement a la dificultat de la gestió de la complexitat.
Els llorencins de naixement, que com sabem n'hi ha de tot pelatge ideològic i condició econòmica i social i que, a dir ver, sempre ens hem sentit el bessó del Terme municipal, ens haurem d'avesar a obrir finestres i acceptar tant la idiosincràsia dels carrioners, com el galopant increment de població en la zona costanera -des de s'Illot a Cala Millor, passant per sa Coma- que no sé fins a quin punt es senten, o no, llorencins
Interrelacionat amb aquesta singular existència dels diversos nuclis de població, s'hi haurà d'afegir la consideració dels nouvinguts, tant si són de països europeus com si provenen del Magreb o d'Amèrica del centre i sud.
Gestionar, de forma igualitària i equilibrada tal diversitat i complexitat resulta tot un repte, i més considerant que, a diferència del que ha passat en altres municipis mallorquins, potser per interessos polítics, s'ha anat fomentant la disgregació.
Es clar que la present no deixa de ser una reflexió i un parer insignificant. La d'un 0,01% de la població segons cens del 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada