Condicionants

El fil de la conversa
Suposant que...la persona es conscient que pot prendre les decisions que vulgui; que no sempre s’actua segons les aportacions de la ciència; que les coses passen ens n’adonem o no; i que el voler es fonamental per emprendre accions de millora, llavors abans d’assenyalar possibles camins, m’agradarà trescar els suggeriments que fa na Montse en els seus comentari: “quins son els lligams que ens impedeixen, de vegades fer el bot?” i “quines les coses que ens donen el copet per agafar empenta?”

Es ben coneguda l’escala de la consciència que es presenta amb quatre escalons: incompetència inconscient/ incompetència conscient/ competència conscient/ competència inconscient
En molts de casos no passam del primer escaló, mai arribam a ser conscients de moltes coses, i per tant no ens preocupen gens ni mica. Sense anar més lluny no sabem si, ara mateix hi ha una matança de persones a un poblet perdut de l’Africa, i si el marit de la veïna la maltracta, o si l’humor d’aquell amic depèn d’una copa de suc...al no saber-ho no ens afecta (la realitat es inexistent fora de nosaltres, diu Maturana). Per això la primera passa és adonar-nos-en de les coses. Esser conscients de que hi ha coses de la nostra vida que, al treballar-les poden incrementar la nostra satisfacció interior i, en definitiva, els moments de felicitat.
En tenir consciència del desig de millora, llavors haurem d’analitzar les barreres i ponderar l’esforç.

Al parlar de barreres se m’apareix l’exemple del consultor Bill Kegg quan explicava els limitadors de la vida. Deia que cada vegada que manifestam “no puc estar...” o “no suporto...” el que fem es manifestar els limitadors que estrenyen el flux d’energia. Hi ho comparava a una tub del desaigua del rentador al qual, amb el temps, se li van afegint regruixos de grassa que limiten el pas de l’aigua. Son els nostres dracs interns, les nostres pors i dubtes, les finestres closes que ens conviden a la rutina i al deixar passar el temps (“tanmateix!” diem els mallorquins) i al conformisme.
El camí que oferia Bill era primer reconèixer aquests limitadors (consciència) i després acceptar-los com a propis (realisme) com a primera passa per facilitar-ne la dissolució o convertir-los en companys aliats.

Que ens impedeix fer el bot? Assenyalaria al manco tres motius, inconsciència, peresa o limitadors (controlats o incontrolats)
Cal, idò, prendre decisions i saber el que hom està disposat a perdre o a pagar per assolir les metes del somni (Es el cas, per exemple, de la persona que deixa la feina de funcionari per dedicar-se a la pintura, del que deixa una feina per estudiar, o del que s’arrisca deixant una cosa segura per encalçar un somni de futur... -per què la nostra societat no incentiva i premia el risc i l’esforç?-)

I en quan a la segona pregunta que planteja sobre quines coses ens donen l’empenta... potser es podria parlar de l’exemple (heu vist el millor vídeo de l’any?), la força dels mots (heu vist la pel·lícula de I. Coixet "La vida secreta de les paraules"?) i la força de l’entorn (a “lliçons de coses” un dia contaré l’anècdota de com una formigonera en un entorn amigable pot ajudar a una persona a decidir-se a aprendre a llegir i escriure). En tot cas, sens dubtes, resulta fonamental el desig, la il·lusió, el voler, fugir del tancament e un mateix per albirar altres perspectives.
Es una visió.
Gràcies Montse

Guillem Pont.
Desembre 2008
Imatge: el crui del caqui o com la il·lusió interna ha de voler rompre la pell de la rutina i la comoditat