16 de juny 2010

M'enganyaaaaa!

Em sap un greu de l'anima, però ho he re reconèixer obertament, el meu cervell m'enganya. Me'n vaig adonar ahir vespre després de dues hores i mitja de cercar, de girar fulles a diversos llibres. La primera passada va ser directe i segura, la segona més pacient i la tercera, la tercera va ser a consciència... i no vaig trobar el que cercava!. Me'n vaig anar a dormir trist i decebut per no haver trobat la frase, però alhora, content per haver descobert les entremaliadures del meu cervell.
Va ser així, finals de primavera, la lluna és prima i els dies llargs, tant llargs que, sense adonat-te'n, passes de la claror del crepuscle a l'hora d'anar a dormir.
La intenció del moment era fer una article curtet sobre la llengua, o millor sobre les llengües, sobre l'arrelament d'una mena d'espanglish en determinats entorns de desenvolupament, sobre la ràpida incorporació de vocables anglesos que tenen o poden tenir el seu corresponent en llengua catalana i/o castellana. Per començar havia pensat en aquella coneguda cita que, si fa no fa, diu: "dona'm, necessit o vull...paciència per acceptar el que no puc canviar, força per canviar el que puc i intel·ligència per discriminar una cosa de l'altra".
No solament pensava que l'havia vist en una de les darreres lectures, si no que era situada a la part inferior d'una pàgina par i que, a més l'havia estacat amb una línia vertical de llapis a la banda esquerra. Aquesta era la meva certesa. Tan cert ho tenia que m'hagués fet contrari a mi mateix!
Però vet aquí, que després de repassar les pàgines pars i també les senars, de revisar les línies i els subratllats.. vaig ésser incapaç de trobar la cita esmentada.
A més l'havia llegida atribuïda a Sant Agustí, cosa que, d'altra banda, em va sorprendre.
N'estava tan segur de la meva certesa que l'hagués presentada, amb convicció, a qualsevol indret i davant qualsevol persona.
Després de dedicar temps a la recerca, de comprovar que no surt a les llistes de frases de Sant Agustí del google...he arribat a la conclusió de que la meva més absoluta certesa potser falsa. Per deducció suposo que un pensament o un somni poden haver ocupat l'espai de la presumpta realitat. El cervell m'ha fet una mala passada. M'ha enganyat.
Uep, dic!. I si amb això m'ha enganyat en quantes altres coses no ho haurà fet?. El que passa una vegada pot tornar passar. o pot haver passat. ¿Quantes vegades em deu haver enganyat el meu cervell?, ¿quantes presumptes certeses de les que he tengut al llarg de la vida, devien ser falses? Vaja un embolic!
Ara l'única certesa que tenc és que no puc tenir certeses.

Ben mirat, no està malament, ja em va bé el temps que hi vag dedicar!
(I el teu?, el teu cervell és dels fidels o també deu fer algun salt?)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Guillem! Justament avui esteia mastegant aquesta frase! La trobaràs al llibre "Voces del desierto", capitol 27, darrer paràgraf!

Salutacions amic

Alejo

guillem pont ha dit...

Gracies. Efectivament a "Voces.." en el seu dia també em va resultar una fita.Darrerament, però, els condicionaments de l'engany del cervell es fan tan evidents (Maturana, Punset (a Redes, Eker...) que haurem d'acabar per "desaprendre" moltes de les nostres certeses, no?