La lectura del llibre m'ha anat com anell al dit. Un matí -normalment al despertar es quan m'apareixen les idees a considerar- havia anotat a la plagueta de les anotacions "viure:alts/baixos". Es veu que, aquell dia, em sentia un poc preocupat per viure aquesta mena d'onatge que, a vegades, mareja. Segons quan, a dies, potser derivat de qualsevol detall, et sents a dalt, sobre la cresta de l'ona i tot et sembla color de rosa, dolç i bell i suara, un altre dia o un altre moment del mateix dia, baixes en el sinus i tot et sembla gris i mal d'endreçar.
Vaja un caràcter!, em deia a mi mateix. I no tant sols això sinó que ja cercava possibles arrels genètiques d'inestabilitats emocional (a quin dels padrins em dec sem
blar en això?)
I encara no havia començat la redacció de la reflexió (en sortirà, tal vegada, un "clotet" per a Flor de Card?) quan l'atenció es centrà en les aportacions del professor Gilbert: "Les emocions son una mena de brúixola que orienta en una certa direcció, però una brúixola que sempre indiqui el nord...no serveix per res. Si les emocions sempre son felices i agradables, deixen de ser una guia útil per reaccionar davant els canvis o les noves situacions que podem haver d'afrontar... Si la felicitat o l'estat d'alegria plaent és una emoció, serà transitòria. La felicitat és transitòria, si; però tampoc existeix la infelicitat eterna" (Punset, 2006:319)
Tanta sort!. La variabilitat de l'humor, en tant que emoció, és humana i natural; si més no un dels múltiples guillems que em conformen s'ha quedat una mica més tranquil. Ja ho ensenyen les rondaies una i una altra vegada: la por, vista de prop no resulta tan feresta com ens pensàvem! (La de coses que sabem i no sempre aplicam!)
Vaja un caràcter!, em deia a mi mateix. I no tant sols això sinó que ja cercava possibles arrels genètiques d'inestabilitats emocional (a quin dels padrins em dec sem
blar en això?)I encara no havia començat la redacció de la reflexió (en sortirà, tal vegada, un "clotet" per a Flor de Card?) quan l'atenció es centrà en les aportacions del professor Gilbert: "Les emocions son una mena de brúixola que orienta en una certa direcció, però una brúixola que sempre indiqui el nord...no serveix per res. Si les emocions sempre son felices i agradables, deixen de ser una guia útil per reaccionar davant els canvis o les noves situacions que podem haver d'afrontar... Si la felicitat o l'estat d'alegria plaent és una emoció, serà transitòria. La felicitat és transitòria, si; però tampoc existeix la infelicitat eterna" (Punset, 2006:319)
Tanta sort!. La variabilitat de l'humor, en tant que emoció, és humana i natural; si més no un dels múltiples guillems que em conformen s'ha quedat una mica més tranquil. Ja ho ensenyen les rondaies una i una altra vegada: la por, vista de prop no resulta tan feresta com ens pensàvem! (La de coses que sabem i no sempre aplicam!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada