27 de març 2011

Una de llengua: Esgrellat!


Volia trobar el mot referit a grell (cadascuna de les parts separades per membranes, de què consta la part comestible de certes fruites i hortalisses, com la taronja, la nou, la ceba...) per assenyalar que el nostre és un poble separat en molts de sentits. I després de trescar el diccionari (graellat, gruillat...) he trobat el participi del verb esgrellar (dividir en grells) que s'hi escau.
M'agrada el mot, que no te res a veure amb la graella on, segons tradició, torraren el nostre sant patró. D'altra banda, trescar el diccionari, com acostumava a fer el recordat Mn. Joan Rosselló, sempre resulta una activitat que raja, calma curiositats alhora que en destapa d'altres. Però anem a la qüestió dels grells...
No solament som cinc nuclis separats físicament i emocional on cada un viu com si els altres no existissen; si no que, a més, en cada nucli hi ha entitats i associacions totalment desconnectades que res tenen a veure una amb l'altra; si no que, a més, els qui estan en grups d'una mateixa línia d'actuació, acostumen a donar-se l'esquena com els fesols, si no que, a més, encara que un determinat grup pugui tenir l'aparença de compacte, no sempre la realitat del que és justifica el que sembla...
Basta ullar qualsevol dels actes que tenen la consideració de públics
Potser hem arribat al cim de la desconsideració, menyspreu, ignorància...de les accions alienes. Segurament és normal, tots som fruit d'un temps i unes circumstàncies que empenyen a l'individualisme autosuficient disfressat de mil formes.
El Diari Digital que és a punt de néixer, pot ser un punt d'inflexió, una nova manera d'enforcar el viure en comunitat. Es moment de canvi!