La pell del braç
d'en Pep de Son Berga va quedar totalment esborronada per l'emoció i
jo vaig haver de desviar la mirada perquè el llagrimer no em
delatés.
Després
de trescar algunes sales es quan en Pep de Son Berga em va presentar
una de les mestres que atenien l'exposició. Què
no la coneixes, em va
dir?. Va venir una quants
anys a ses Sitges...
I va ser així que, sense adonar-nos varem recordar temps passats.
Na
Joana Maria, que és el nom d'aquesta mestra jove i plantosa, ens va
comentar les amistats que havia fet a les colònies. I no solament
això si no que adesiara encara es veien i que moltes vegades havien
cantat les cançons que havien après. Que el pas un tant
circumstancial per les colònies havien deixat petjada en molts de
sentits que en certa manera havien condicionat el seu futur... De fet
fet, aplicava part dels aprenentatges en la seva vida professional
actual. Va ser aquí quan en Pep va aixecar el braç i amb un eh! ens
va mostrar la pell esborronada.
Se, perquè així ho ha manifestat varies vegades, que el pas d'en
Pep per ses Sitges, en el seu llarg rol de monitor va resultar
fortament engrescador per a ell. Però desconeixíem el cas de na
Joana Maria.
Al manifestar la meva sorpresa i satisfacció vaig intentar deixar
palès la transcendència dels mots i la càrrega d'energia i orgull
que representa per a nosaltres conèixer l'existència de casos com
el de Joana Maria i altres que adesiara sorgeixen i que vaig intentar
comentar sense gaire encert.
En Pep, potser per tancar el tema, va assenyalar que coneixia altres
casos semblants i que potser no ens feim una idea de la
transcendència de la feina feta.
Em va encantar la pell de gallina d'en Pep!. Varen resultar moments
emocionants, gratificants... d'aquells que “fan paret”.
1 comentari:
Encara no havia llegit "Pell de gallina", ara que sí ho he fet tenc pell de gallina del que he llegit i del que sent recordant la meva experiència a Ses Sitges. Només dir, gràcies Guillem i Catalina.
Publica un comentari a l'entrada