La referència a les aportacions de
Howard Gardner i les seves intel·ligències múltiples, juntament
amb les aportacions d'altres pensadors ens deriva cap a la necessitat
d'una “nova escola” que, a la força hauria de passar, entre
altres coses, per un ensenyament individualitzat i un nou rol del
professorat.
Parlar d'educació, formació,
ensenyament, desenvolupament.... és tocar un tema sensible (basta
mirar el card.cat d'avui mateix) ja sigui per la quantitat de gent
que s'hi dedica o pel simple fet de ser ciència humana on tothom pot
dir-hi la seva.
Aquesta és la meva:
- Avui per avui no ho tenim gens bé; vull dir que amb l'excusa de la retallada de les despeses, i amb la majoria que porta les rendes de l'Estat s'endevinen poques possibilitats de recerca d'una escola més científica oberta i igualitària. Potser prou n'hi haurà en poder defensar el que fins ara s'ha aconseguit.
- Davant la impossibilitat de poder canviar la realitat que ens volta, llavors es plantegen varies alternatives:
- Una és la queixa, que pot agafar varies formes i models (des del conegut nyu-nyu a qualsevol proposta de canvi, a la proposta utòpica de models descontextualitzats i de metes impossibles)
- Altra és l'acció derivada del compromís del grup (¿què podem fer nosaltres, a nivell de centre, per millorar aquesta realitat que no ens agrada?)
- Però encara aniré més enllà, conscient de la dificultat que pot representar trobar “equips” en el si dels centres docents i també per ser un tema que afecta a tota la comunitat, ho plantejaria de forma individualitzada: ¿què puc fer jo -per poca cosa que sigui-, per canviar aquesta escola que no m'agrada?
(El darrer interrogant deriva del
conegut mantra oriental: “si vols canviar el mon, comença per
canviar tu mateix” i també del convenciment que una petita acció, multiplicada per molts, es converteix en una gran acció)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada