Una de llengua....amb estopa!

Estava llegint que es necessita moltadisciplina per saber refer les passes donades, aprendre les lliçonsdoloroses, preparar-se altra vegada i explorar noves possibilitats...i de seguida m'ha vengut al cap la imatge dels cartells. Tot emmarcat en eltema de la llengua.

Lluitarem fins on podrem i sensefallir. Òbviament aconseguirem, entre tots, un estatus definitiu ipredominant per a la nostra llengua. En mancaria d'altra!. La llenguaés el mes sagrat que te un territori i és el que defineix un país.

S'ha d'aconseguir que un atac a la llengua pròpia, en el nostre casla llengua catalana, pugui ser penat per la llei. Com ho és latransgressió d'un senyal de trànsit o robar el primer cotxe queveus aparcat. No sé si serà en aquesta legislatura o en la següent,però s'aconseguira!.

D'ençà que l'actual Govern ataca lallengua per tots els costats, segurament per desviar l'atenciód'altres temes, m'he demanat varies vegades: com s'ha pogut arribar ala situació actual?.

I segurament tots en tenim una mica deculpa, tant les persones (des d'aquells que giram amb massa facilitatla llengua -me n'acuso- com aquells altres que adopten posturesradicals ens moments inadequats), com les entitats (des de les quedefensen la llengua sense qüestionar-se la seva postura o fer-nelectures crítiques, fins a les que es passen, desatenent l'Estatut,el tema de la llengua pel forro; i en aquest indret n'hi trobaríemtant de públiques com de privades) i les institucions públiques.

Ara tothom fa escainadissa, però escom amb el tema tren, s'ha pogut arribar on som per decisió d'unspolítics desinformats o amb la decisió d'aplicar radicalment el“tot val” per arribar on volen arribar; però també perquè hantrobat, no sols una terra adobada, si no una feina anteriorinacabada.

Podem anar pel camí més fàcil,repartint culpes a dreta i esquerra, però sempre als altres...opodem explorar noves possibilitat perquè mai més el tema de lallengua sigui un tema de discussió o decisió política. Què ensaben de llengua els polítics?. Els qui governen, i això que n'hiha que son universitaris i educadors, han demostrat saber-ne ben pocacosa.

Ah!, la imatge dels cartellsassenyalada al principi és la que es presenta. Passant per davantles seus sindicals de l'Hospital de Manacor, just vora la capella,vaig poder comprovar que cap dels escrits sindicals era redactat otenia traducció a la llengua catalana. Hi havia despatxos de CCOO,UGT, un sindicat balear d'infermeres i un altre. ¿Si els sindicatsassenyalats, a l'hora d'escriure i anunciar, no són sensibles altema de la llengua, com poden incentivar la sensibilitat dels seusafiliats?.

Segurament no es tracta tant de fer retrets a ningú com de començar a sargir amb agulla ben enfilada. Si passàvem la granera pels racons segurament sortiria molta borra imprevista!.
Es tracta de mirar envant, retrets ni tan sol a un mateix; com sempre i en qualsevol circumstància de coses a millorar es tracta de redreçar el timó. No més tenim una clau: ¿que vull fer, jo, per defensar la nostra llengua?