Segurament si es fes una enquesta bona
part de la població -el que m'ha sortit en pregunta a petit comité-
donaria per bona la definició del Diccionari de l'Institut d'Estudis
Catalans: “Herbassar de cards”; a més de ser la versió “més
oficial”, estaria amb plena sintonia amb “Flor de Card” del
nostre estimat Salvador Galmés qui cull la flor d'un Cardassar “dins
una vall ignorada i monòtona”.
Però si anam més enllà, si seguim a
Rogovsky en la seva idea de “qüestionar el que sembla obvi”,
potser es pot complimentar aquesta primera versió amb altres
lectures.
De fet, si la memòria no m'enganya,
quan demanarem a Francesc de Borja Moll com s'havia d'escriure
Cardassar, ell ho definia com a camp de cardasses, que és la
definició que dona el Diccionari CVB: Camp
on hi ha moltes cardasses o cardatxes (Mall.); cast. Cardenchal,
que
seria el concepte més “mallorquí”.
A dir ver he cercat l'informe que va demanar
l'Ajuntament a l'insigne filòleg com a base per a canviar el nom
oficial de la vila (els de més edat recordaran que abans el nom del
nostre terme municipal era un guirigall (Descardazar, Cardesar,
Cardizar...), però no l'he sabut trobar.
Si donassim per bona la versió del DCVB,
llavors s'hauria de delimitar el concepte de card en sentit ampla i
general, al de “cardassa”
Però que és una cardassa?
El
mateix diccionari (DCVB), dona tres opcions de les que dues fan
referència a cards, la primera referia a Mallorca seria la cardatxa
-Dipsacus
silvestris-
i la segona, referida a Prades seria l'Onoporn
acaule i
aquí comença el ball...
A
l'Herbari virtual de la UIB no he sabut trobar “cardassa”. Si es
mira l'Onopodum
(illycum)
és un card que pot arribar a ser molt alt i que es caracteritza per
tenir la tija amb una mena de semi fulles punxoses. I si es va al
Dipsacus
(follonum)
l'anomena cardó o pinta de moro.
Masclans1,
a la veu cardassa, mostra el sinònim d'escardassa (Fabra) i card
d'ase (Moll) en la línia del Onopordon,
mentre a a la veu cardatxa et tramet a cardó en referència al
Dipsacus
Gomis2
a la veu cardassa mostra l'Onopordum
acaulon que,
per cert, si el cerques a les imatges de Google et surt un enfilall
de varietats, però també aquesta de les tiges amb fulles de punxes.
Gomis assenyala un curiós costum de Montblanc: A
les dotze de la nit de la vetlla de Sant Joan, les noies fadrines
prenen tantes flors de cardassa com festejadors tenen i a cada una li
posen un paperet amb el nom d'un d'ells: després d'haver-les
socarrimades amb un llum, les tiren sota el llit i el nom que hi hagi
en aquella que l'endemà sigui florida, serà el que més l'estim.
Per
aquí
no n'havia sentit parlar d'aquest costum, però...
El
pare Bonafé3,
a la seva Flora de Mallorca, delimita la cardassa al Dipsacus
silvestris, la
Pinta de moro que, a Catalunya es diu cardó. Diu, d'altra banda, que
es fa a llocs humits, vores de camins camps i rierols i Sant Llorenç
poble,es troba en una confluència de torrents.
La referència gràfica de l'escut que hi ha en
el portal del cementiri vell mostra una planta grossa que podria ser,
per la forma de Pinta de moro, però la flor sembla més de carxofera
(com la que surt a Flor de Card en la col·lecció Illes d'Or) que no
d'altres cards.
En
definitiva, si es tria afinar en el nom i es consideren les
aportacions tant del DCVB com de la Flora de Mallorca, llavors es
delimitaria el nostre “Cardassar” a dues opcions de card, el
Dipsacus
i l'Onopordum.
Imatges: Dipsacus silvestris (pinta de moro) i un presumpte Onopordon
1Masclans,
F (1981) Els noms de les plantes als Països Catalans.
Barcelona:Montblanc
2Gomis
i Mestre, G (1983). Dites i tradicions populars referides a les
plantes. Barcelona, Montblanc
3Bonafé
Barceló, F (1980) Flora de Mallorca (4 volums). Palma:Moll
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada