Correllengua 2013, una mirada

No sempre se'n surt, d'un acte cultural o de qualsevol altre moment compartit, amb el mateix sentiment. I quan es parla de sentiments, aquests, no sempre es poden definir fàcilment. Si s'hagués de dibuixar un ventall de possibilitats segurament aquestes anirien de l'enuig per considerar l'acte com una pèrdua de temps i energia fins a la plena satisfacció que es manifesta amb la pell de gallina passant pel res, ni fu ni fa, esta bé però..., esta bé, molt bé i extraordinari (de fet cada un te tenir la seva escala que aplica de forma inconscient o en base a uns raonaments determinats).

Sense voler arribar al més alt escaló, es podria dir -i és una opinió compartida- que l'acte del Correllengua d'enguany, coordinat per l'OCB local, ha resultat altament satisfactori.

Llavors, ¿quins elements diferencials s'ha donat en relació a altres actes culturals o reivindicatius en defensa de la llengua?.

De banda el motius externs, -què també conten, i molt- com és el cas de la pluja que ha obligat a l'agrupació de les persones sota el teulat o l'assajament constant de l'actual Govern (recordi's que en els casos d'assajament la càrrega de la prova sempre correspon a l'assajador), ¿quins altres elements poder haver influït en la cara general de satisfacció dels participants?. Vet aquí una hipòtesi:

a.- El fet d'estar agrupats en un espai reduït espai, ha fet que ens sentíssim propers, independentment del grau de coneixença o d'afinitat ideològica (al topar-te de cara, si mes no, alces celles de complicitat)

b.- Totes les persones presents han portat, un moment, la torxa. L'han rebuda del veí físicament més proper i l'han passada al de l'altre costat (sense distincions ni triadelles)

c.- La majoria de grups i associacions han participat de la lectura del manifest

d.- La Banda de Música ha encetat i tancat -amb una emotiva Balenguera- l'acte

e.- Hi ha hagut ordre amb flexibilitat (des de canvis motivats per la pluja a possibilitats de fer-se una fotografia familiar amb la torxa de la llengua)

Aquest comentari de recerca d'elements “diferencials” sorgeix de la constatació de l'apatia generalitzada que, en general, ens correspon com a poble -”dins una vall ignorada i monòtona hi ha un Cardassar”-, i de l'habitual disgregació de forces que es sol donar, possiblement derivat d'una prioritat del cultiu de l'ego -.potser de grup- sobre els presumptes interessos col·lectius.

Més enllà dels mots, les imatges també palesen molts aspectes d'una festa. I més si son tractades amb ma destre, sensibilitat i fina intuïció com és el cas de les presents realitzades per la Trescadora, Maria Mesquida