Les ones sempre arriben

 “A banda de les conseqüències econòmiques i geopolítiques que tindrà la segona presidència de Trump, hi ha un missatge social que s'envia a tots els racons d'Amèrica i d'Europa. Diu així: racistes, teniu raó. Sionistes que negueu el genocidi a Gaza, teniu raó. Nacionalistes fanàtics, teniu raó. Masclistes, violadors, agressors de dones, teniu raó. Homòfobs, teniu raó. Negacionistes, teniu raó. Xulets, xarlatans, fanfarrons i milhomes, teniu raó. Maleducats, teniu raó. Ressentits amb ganes de culpar el món sencer de les vostres mancances, teniu raó. El món és vostre.”

Aquestes paraules són de l'escriptor Sebastià Alzamora a la seva columna Visca el sistema del diari arabalears.cat del passat 8/11/2024 que apareix amb el títol “L'hora dels patriotes”.

Molts hem jugat a tirar una pedra al bell mig del bassal per contemplar les petites ones que, des del punt de contacte de la pedra amb l'aigua, amb cercles concèntrics, es van atracant a la vorera.

Altres vegades potser ens n'hem adonat del lleu increment de l'onatge de la mar derivat del pas llunyà d'una llanxa que passa a gran velocitat.

Son exemples de situacions on fet llunyans acaben per arribar, amb el temps, just allà on nosaltres estem situats.

Compartesc el parer de l'escriptor referit al “missatge social que s'envia a tots els racons d'Amèrica i d'Europa”. Fonamento l´opinió en la pròpia experiència, quan George W. Busch va seguir a Bill Clinton (2001) vaig poden detectar un increment de l'autoritarisme en el sí de l'empresa financera on treballava. Va ser una percepció que d'entrada em va sorprendre, però res d'estrany si consideram que tot és interconnectat.

En podem ser conscients o no, però les ones sempre arriben, potser un tant aigualides, però acaben per arribar fins i tot a Sant Llorenç des Cardassar.

(Imatge de Wiquipèdia)