Costa acceptar la presencia de les emocions. La pertinença a la cultura ens condiciona i aquí, en aquesta societat d'arrels masclistes el plorar és reservat a les dones. Ve de vell, el teatre grec ja mostra "ploradores" -i no ploradors- per ajudar a superar el dolor de la pèrdua o separació.
Avui la psicologia ha evidenciat que el camí més curt per superar una pèrdua o una separació, sigui temporal o definitiva, n'és l'acceptació. Sens dubte una de les manifestacions d'aquesta acceptació és deixar aflorar les emocions. Pe
rquè ens entenguem, parlar del que ens angoixa i plorar no solament es bo si no que també pot resultar ben convenient.
De fet hi ha qui comença a fer el reclam d'integrar les emocions en el currículum escolar. Marchesi, citat per Punset assenyala "Sembla imprescindible incorporar les emocions, els sentiments i el món afectiu a l'educació. No es tracta només de tenir emocions tranquil·les i assossegades, com es pensava abans, sinó d'incorporar-les per afavorir el desenvolupament de la persona. Es tracta, en fi, d'aprendre a gaudir de la vida i de ser feliç"
Des d'aquesta perspectiva, veure el fluir de les llàgrimes a la majoria del integrants d'un grup, en una edat propera al tall de l'adolescència, després de deu dies de compartir vivències i vida en unes colònies no deixa de ser reconfortant i internament satisfactori.
Avui la psicologia ha evidenciat que el camí més curt per superar una pèrdua o una separació, sigui temporal o definitiva, n'és l'acceptació. Sens dubte una de les manifestacions d'aquesta acceptació és deixar aflorar les emocions. Pe
rquè ens entenguem, parlar del que ens angoixa i plorar no solament es bo si no que també pot resultar ben convenient.De fet hi ha qui comença a fer el reclam d'integrar les emocions en el currículum escolar. Marchesi, citat per Punset assenyala "Sembla imprescindible incorporar les emocions, els sentiments i el món afectiu a l'educació. No es tracta només de tenir emocions tranquil·les i assossegades, com es pensava abans, sinó d'incorporar-les per afavorir el desenvolupament de la persona. Es tracta, en fi, d'aprendre a gaudir de la vida i de ser feliç"
Des d'aquesta perspectiva, veure el fluir de les llàgrimes a la majoria del integrants d'un grup, en una edat propera al tall de l'adolescència, després de deu dies de compartir vivències i vida en unes colònies no deixa de ser reconfortant i internament satisfactori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada