Tot és canvi continu, ja ho sabem.
Basta comparar fotografies antigues amb les actuals per detectar els canvis en els carrer, les façanes, el mateix i propi cos. O comparar l'ahir amb l'avui referit a festes, costums, creences...
Des de la mirada del canvi continu es vol, ara i aquí, constatar la transformació social i comercial del carrer Major, com a artèria significa de la transformació de tota la vila. Agafarem el tros que va de la plaça Nova a l'actual plaça de la Solidaritat.
N'Antoni adverteix que els llorencins som bona gent...fins que s'hi mesclen interessos. -Alerta!, diu, si poden et fotran...encara que siguin família...Han passades tres o quatre generacions i encara arrossegam el carritxer!.
Davant les cares de sorpresa afegeix...Si, som aferrats, i això ve de quan no hi havia res més que càrritx, la gent no tenia res i feia vencisos per vendre, aquest caràcter ve d'enrere...
Darrerament ja no se'n sent parlar gaire de puces, a diferència del que passava en el Sant Llorenç preturístic.
Una barraca on hi havia nascut una ventrada de porcs, el racó on solia parir la moixa o la cussa, una vegada abandonat el lloc per aquests animals, després sovint es convertia en un “niu de puces”.
S'ha de parlar de puces en plural ja que, seguint Xavier Canyelles (2003) “Insectes de les Illes Balears”. Manuals d'introducció a la naturalesa, 14. Palma:Moll, entre d'altres, hi ha la puça comuna (Puletx irritans), la de moix (Ctenocephalides felix) la de ca (Archaeopsylla erinacei)...
Una mosca volteja en Felip: ara en el front, ara en el braç... en un moment determinat el moviment de la mà espantant la mosca es fa conscient i produeix un comentari “-Aquesta mosca no m'ha deixat fer, tranquil, el cafè”
-”Jesús Felip, per una mosca de no res”, replica n'Antoni i segueix contant...
